Una comparació.

La violència és el darrer recurs de l’incompetent, Segurament per aquesta raó darrerament s’han multiplicat els atacs feixistes a Catalunya i també a la resta del País. Perquè saben que no tenen cap argument per a justificar que són una minoria, que estan en minoria i que la gent ha passat, majoritàriament, pàgina. D’ells i d’allò que ells representen. I per això hi la llaços de color groc, i creus grogues, i vestits, i pins i para-sols del mateix color. I ells no ho poden coure. Perquè són incompetents. No en faran més. I estan emparats per un poder que també és incompetent. Ho ha demostrat manta vegades, al llarg dels temps. És un poder que només pretén afavorir a una mínima minoria que viu molt bé a costa del treball de tota la resta. I cada vegada que una part d’aquesta majoria ha volgut demanar explicacions, aquest poder incompetent ha respost amb una violència desmesurada. Només cal recorda el passat primer d’octubre, diumenge del Referèndum d’independència.

I, des d’aleshores, més violència. I presos polítics, en contra de tota raó. I exiliats, lliures a tot el món menys al país que administra la seua incompetent violència. I atacs a persones que pacíficament pengen un llaç groc a una farola. I justificacions incompetents d’aquests actes de violència. I mentides. I promeses absurdes, de la mida de “ara complirem l’estatut”. O com aquella, que anaven a treure les restes del dictador genocida de la seua pròpia piràmide però que ara ho ajornarem fins que sapiguem on els hem d’anar a posar. Això, mentre fa quasi vuitanta anys que hi ha més de cent-mil enterrats a fosses comunes escampades per tot el territori del país incompetent.

I ara, malgrat que no el vol ningú, vindrà el seu rei a commemorar uns atemptats que els seus no han volgut investigar al seu parlament. Un rei que és amic (entre ells es veu que s’anomenen germans; ha de ser un costum, supose) dels monarques d’Aràbia Saudí. Un país gens democràtic al qual li venen armament per tal que puga atacar als seus veïns. I també trens que creuen el desert. I que son pare, el del rei del país incompetent, s’embutxaca misterioses comissions (de milions d’euros) per aconseguir els contractes amb empreses dels seus amics.

M’imagine que l’únic que voldran fer aquest disset d’agost serà eixir a una fotografia fent com que tot és normal. Curiosament, aquests dies el canal de televisió National Geographic passa uns documentals sobre el darrer any del tercer Reich de Hitler. I hi apareixen reportatges alemanys de l’estiu de 1944 on tot sembla normal. Fins i tot hi ha escenes de banyistes a Dachau que semblarien dignes de Benidorm (amb molta menys gent, per descomptat). I explica la veu en off que, mentre es gravava allò, a pocs quilòmetres, el primer cap de concentració i extermini del Reich continuava treballant a tota màquina. Finalment, res del que van fer, ni la propaganda, ni la violència extrema i inhumana ni res, va evitar que en menys d’un any, el Reich fora només un gran munt de runes fumejants. La gran diferència sembla ser que els alemanys van aprendre la lliçó. Per contra, altres països, sembla que no. Aquesta és una gran diferència entre els seus governants i els nostres. O entre els seus mitjans de comunicació i els nostres, o entre les seues i les nostres policies, o tant com vulgueu. És la diferència entre la competència i la incompetència.

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *