Fa anys, l’ensenyament era el mateix per a tots els xiquets. Possiblement, per alguns de famílies molt riques seria diferent, però per a la resta, era tot igual. Hi havia escoles de xiquets i escoles de xiquetes. Separades, per a evitar no se sap ben bé què. I hi havia un llibre. L’enciclopèdia. Que podia ser de primer, de segon o de tercer grau. Aquells ja eren els majors i els més sabuts. Quan s’acabava, els xiquets tenien dotze anys. I alguns anaven a l’institut. Pocs. I la resta, a treballar. Però hi havia uns quants moments que eren obligats. Com Espanya era un país oficialment catòlic, tothom havia de fer la comunió. La primera. Els xiquets vestits de mariner i les xiquetes de fada. Mai he sabut perquè, però era així. I quan s’apropava el moment, allà cap als vuit anys, ens havíem d’estudiar el Catecisme. I ben sabut, que després venia a examinar el capellà a veure si ens ho sabíem de memòria tot. I si no t’ho sabies, malament, que eren temps en els quals els mestres et pegaven si no t’ho sabies. I els capellans també. A les xiquetes no n’estic segur.
I, quan arribava la primavera arribava el maig. I, en lloc d’eixir al pati, abans havíem de resar molta estona perquè era el mes de Maria. I a les dotze paràvem i resàvem el angelus, que al menys era molt curtet, però era cada dia.
I cada dissabte, els dissabtes s’anava a l’escola, es feia el “Evangelio”. El mestre feia un dibuix a la pissarra de la lectura que tocava i després, els xiquets copiàvem al dictat la lectura. I calia fer bona lletra, perquè es puntuava la cal·ligrafia. I les faltes d’ortografia.
Tot això passava a una escola pública. A les de frares i monges m’imagine que també, però a més a més hi havia professors que eren frares o monges.
Després anaves a l’institut. Si eres dels que podien, per capacitat mental i econòmica. I allà tornaves a tindre religió. I Formación del Espíritu Nacional (els xics); les xiques tenien una altra cosa que s’anomenava “Hogar”. I allò s’estirava fins el COU. En aquell darrer curs ja no hi havia aquestes coses. Si t’havies triat un COU de Ciències, tenies Matemàtiques Especials (Àlgebra i Anàlisi, bàsicament), Física, Química. Matèries de cinc hores a la setmana cadascuna. A Banda, tots teníem Matemàtiques (Estadísitica i Probabilitat). Tres hores a la setmana.
Per fi, a la Universitat, tampoc hi havia Religió ni Formación del Espíritu Nacional. Però l’any 1976 es veu que ho acabaven de llevar, que abans si que n’hi havia.
De sobte, cap al final dels setanta tothom va esdevindre demòcrata (de tota la vida) i es va canviar el pla d’estudis. El Batxillerat de sis cursos i COU va deixar pas al BUP i COU. Els xiquets i les xiquetes es van quedar a l’escola fins els catorze anys. Que, en entrar a la UE es van estirar fins els setze.
Curiosament, la Religió, malgrat que ja no érem un país oficialment catòlic, continuava estant. Però com a optativa. L’alternativa ha anat canviant de nom, però la Religió, no. Ni ha canviat de nom ni tampoc s’ha actualitzat. A hores d’ara, molts professors de Religió tenen problemes per a mantindre un cert ordre a les seues classes. Prou ordre com per a impedir una cridòria que impedisca a les aules veïnes poder treballar. I a l’hora de la veritat, en l’ensenyament l’hora de la veritat són les notes, sempre aprova tothom. I amb unes notes fantàstiques. Es donen casos d’alumnes que ho suspenen tot, fins l’Educació Física, però treuen un 9 (sobre 10) en Religió. I no són casos excepcionals.
Ara, els magistrats (paraula que deriva de magister, mestre en llatí) del TSJV han decidit que aquesta assignatura s’haja d’oferir també en segon curs de Batxillerat. Un curs on un alumne que haja decidit cursar el Batxillerat Científic, tindrà Matemàtiques obligades i dues assignatures a triar entre Química, Física, Biologia i Dibuix Tècnic. Totes elles de quatre hores setmanals. En total dotze hores de Ciències. Recordeu que fa anys n’hi havia quinze hores de Ciències, a més a més de les tres de Matemàtiques obligatòries? Doncs ara, els magistrats del TSJV han decidit que si al setembre els estudiants volen canviar qualsevol d’aquestes matèries per la Religió Catòlica, ho poden fer. Perquè el que és important és important. I el que no ho és, no ho és. I tothom sap que les curacions degudes als miracles (des bons i homologats) són moltes més que les atribuïbles a l’ús dels antibiòtics. O no? O que les tecnologies en les quals es basa el funcionament d’un telèfon mòbil provenen directament de l’Esperit Sant. Que va atorgar el do de llengües als apòstols. Més o menys, com ho fa el traductor de Google.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!