Avui he hagut d’anar a València. Concretament, al servei de Relacions Internacionals de la Universitat de València, al palau de Cerveró. Com abans havia de fer gestions al campus de Burjassot, només m’he hagut d’endinsat a la gran ciutat cap a les dotze del matí. Ho hi havia massa trànsit i el camí estava clar. Per la pista d’Ademús, fins arribar al pont del riu. I llavors, girar a l’esquerra per passeig de la Petxina i altra vegada recte fins a l’eixida del pont del Real, girar a la dreta i aparcar a la Glorieta. I, des d’allà, a peu, que el centre de València és raonablement menut i molt bonic. De fet, el navegador ens anunciava que en deu minuts hi seriem al lloc. El cas és que el viatge ha durat una hora, aproximadament. Perquè els taxis bloquejaven tots els carrils del marge dret del vell llit del Túria des del pont de l’avinguda de Ferran el Catòlic fina el pont del Real. Només deixaven lliure, allà on n’hi ha, el carril bus. I continuaven per la Glorieta i més endavant pel carrer Colom. La Guàrdia Urbana tallava els carrers allà on podia i desviava el trànsit cap als afores. Però només amb el carril bus allà on n’hi ha, es feia difícil.
La veritat és que impressionava, aquella quantitat de taxis deixats allà. Perquè estaven exactament així. Sense conductor. N’hi havia molts centenars. Poc sé, d’aquesta protesta. Habitualment, no agafe taxis. Ni sé qui hi ha al darrere d’aquesta vaga. Passant, a poc a poc pel costat de les fileres inacabables de vehicles aturats al mig del carrer, alguns duien cartells enganxats proclamant que el vehicle en qüestió està en vaga en solidaritat amb els companys de Barcelona i Madrid. I que demanen que només hi haja una llicència VTC (de les que usen les empreses com Über) per cada llicència de taxi. També m’he assabentat que tota la normativa sobre taxis es veu que depèn en exclusiva del Govern de Madrid i que es veu que aquest no ha sabut proposar res suficient com per aturar la vaga. Una vaga que, tant a València com a Barcelona continuarà fins dimecres. De moment. I que sembla que es va estenent a altres ciutats, també.
Però us puc ben dir que la prova de força és monumental. Per València no hi havia gaires vehicles circulant, cap al migdia. I recórrer un quilòmetre es feia molt difícil. El ministre del ram té un paper difícil, pel què sembla. I, de moment, només he sentit a dir que estava disposat a transferir les competències a Comunitats autònomes i ajuntaments. Semblava com voler-se treure una pedra brusent de sobre.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!