La societat incivil.

En la nostra societat cada vegada hi ha més incivils. Són aquells que, convençuts que el millor per a tot és viure individualment, menystenen a tota la resta de ciutadans. Aquells que mai cedeixen el seient a una persona major, o a una embarassada o a una persona amb alguna mena de lesió. O els qui tiren els papers al terra tenint una paperera a tocar. O els qui passegen el gos pel carrer i se’n riuen quan es creuen amb algú al qual li fa por l’animal i se sent amenaçat. O els qui permeten que el gos es cague al carrer i no recullen la merda. O els qui aparquen a un pas de zebra o a un gual o a una cantonada obstruint el pas per a cadires de rodes o carrets de xiquet amb total tranquil·litat.

En general, s’han anat perdent les formes. Allò que abans anomenàvem educació està desapareixent. Hi ha molta gent que no demana les coses per favor i que no dóna les gràcies. I això no pot ser. I no val a demanar que l’educació la donen a l’escola. Si els pares no eduquem als fills seran uns ineducats, que és pitjor que ser uns maleducats. No tindran recursos per a enfrontar-se amb alguns episodis que segur que hauran d’afrontar (una entrevista de treball, una negociació amb algú desconegut o poc conegut, haver de demanar un favor…). Però ara hi ha molts gent que es pensa que això de la educació és prescindible. I després, passa el que passa.

Per exemple: a la Plana, cada vegada hi ha menys conductors que utilitzen els intermitents per a res. Giren, canvien de carril o s’incorporen al tràfic sense avisar a ningú. I si els adverteixes, amb una ràfega de llum o amb el clàxon, encara s’emprenyen. Possiblement, aquest comportament origina nombrosos accidents, però es veu que per no fer servir els intermitents no hi ha sancions de la policia. Com a mínim de la local, que a la Plana de sempre hem anomenat “Policeros”. Sembla però, que de la resta de cossos policials, tampoc.

I encara hi ha més. De vegades, alguns incivils aparquen a l’entrada a un aparcament i impedeixen, o dificulten molt, l’accés a la resta de conductors. Per exemple: a Vila-real, el mercat gros és els dissabtes. I al mercat de la fruita i la verdura, que es fa a la part baixa del Barranquet (anomenada avinguda del Cardenal Tarancón), l’Ajuntament va condicionar un solar molt gran que hi ha a tocar per tal que siga fàcil aparcar a aquells que hi van, o anem, amb cotxe al mercat. El cas és que el terreny, molt gran, no té marcades cap mena de ratlles; però sí un accés amb dues tanques fixes. Doncs hi ha persones que aparquen just a la vora d’aquestes tanques, de tal manera que quan ha d’eixir un vehicle i n’entra un altre a la vegada, no caben. O que, directament, deixen el cotxe tapant l’accés i se’n van a comprar tan tranquils. Si algú altre té pressa, ja s’espavilarà. I quan el qui té pressa toca el clàxon molta estona i es queixa, apareix el personatge incivil ( a Vila-real d’aquesta mena de gent en diem “satisfets”) amb pinta de perdonavides i preguntant:

Què passa? Què vols?

El que em sorprèn és que quan passen aquesta mena de coses, que és cada dissabte, no hi haga un agent que sancione els infractors. Perquè això sí que ho entendrien, aquesta mena de persones. Clar que, segurament, abans caldria pintar ratlles i indicar ben clarament on es pot i on no es pot aparcar. I, de vegades, les prioritats dels polítics són altres. Feina difícil, la seua.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *