El país de les aparences.

Està clar que Espanya és un país d’aparences. En el gran llibre de la literatura castellana, just al començament, ja es descriu el caràcter del personal.

En un lugar de la Mancha, de cuyo nombre no quiero acordarme, no ha mucho tiempo que vivía un hidalgo de los de lanza en astillero, adarga antigua, rocín flaco y galgo corredor. Una olla de algo más vaca que carnero, salpicón las más noches, duelos y quebrantos los sábados, lentejas los viernes, algún palomino de añadidura los domingos, consumían las tres partes de su hacienda. El resto della concluían sayo de velarte, calzas de velludo para las fiestas con sus pantuflos de lo mismo, los días de entre semana se honraba con su vellori de lo más fino. Tenía en su casa una ama que pasaba de los cuarenta, y una sobrina que no llegaba a los veinte, y un mozo de campo y plaza, que así ensillaba el rocín como tomaba la podadera. Frisaba la edad de nuestro hidalgo con los cincuenta años, era de complexión recia, seco de carnes, enjuto de rostro; gran madrugador y amigo de la caza. Quieren decir que tenía el sobrenombre de Quijada o Quesada (que en esto hay alguna diferencia en los autores que deste caso escriben), aunque por conjeturas verosímiles se deja entender que se llama Quijana; pero esto importa poco a nuestro cuento; basta que en la narración dél no se salga un punto de la verdad.

Es, pues, de saber, que este sobredicho hidalgo, los ratos que estaba ocioso (que eran los más del año) se daba a leer libros de caballerías con tanta afición y gusto, que olvidó casi de todo punto el ejercicio de la caza, y aun la administración de su hacienda; y llegó a tanto su curiosidad y desatino en esto, que vendió muchas hanegas de tierra de sembradura, para comprar libros de caballerías en que leer; y así llevó a su casa todos cuantos pudo haber dellos;

Així, ni els títols universitaris són sinònim de formació seriosa, ni les promeses de qualsevol mena són de fiar, ni les finances són tal i com es vol fer creure, ni els transports públics són els què haurien de ser, ni les xarxes de comunicació, ni la honradesa dels governants, ni la saviesa i justícia dels jutges, ni… En realitat, tot és aparença. A moltes capitals s’hi troba una gran ambaixada espanyola que té una utilitat, en general, més que dubtosa. Enlloc trobareu cap multinacional espanyola d’aquelles «de bandera», com les què sí que tenen altres països importants. Ací, com a molt, bancs. I d’una solvència que els darrers anys ha quedat sobradament contrastada.

En aquest context, no és d’estranyar que a qualsevol el promoguen a jutge, o a professor d’universitat, o a qualsevol ofici important. O president d’’un partit polític, a tresorer de la mateixa institució, a president autonòmic o a ministre, que tot pot ser. De mostres, tots en coneixem i no val la pena esmentar-ne cap.

El cas és que ara, la senyora Margarita Robles, que és jutgessa i ara, a més a més, ministra de defensa, vol passar pàgina de la «pàgina negra que ha significat Puigdemont (el MH president de la Generalitat de Catalunya elegit pels ciutadans en eleccions trucades pels partits de la oposició (entre ells el de la senyora Robles)).

Es veu que la dona no veu més pàgines negres a passar a un país on, sense anar més lluny, encara hi ha la fundación Francisco Franco o el valle de los Caidos rebent subvencions públiques o una sèrie d’escamots violents feixistes que han atacat i ataquen, amb total impunitat, aquells catalans que els recriminen la seua actitud. Per no parlar dels milers d’assassinats que esperen enterrats en fosses comunes des de fa uns vuitanta anys.

Però si considera que la situació de Catalunya és, d’alguna manera, una pàgina negra a passar, significa que no ha entés res de res. El problema no és Catalunya. És Espanya. I, malauradament, sembla que es continuarà agreujant. Un país que necessita, per a vertebrar-se, anar a remolc d’un grapat de joves molt ben pagats que juguen al futbol, té un problema seriós.

Fragment de El Quijote publicat per elmundo.es

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *