Juny de tronades.

Tot va a la vegada. I sembla que els albellons no s’ho engoliran i hi haurà una inundació. Juny és mes de tronades. I tronades grosses. Primer va ser la primera sentència contra el PP i els seus components per corrupció. Després, ha començat la trama valenciana de la mateixa Gürtel. I ara, fins i tot ha eixit esquitxada Isabel Bonig. La mateixa Bonig que volia ser el martell d’heretges i imposar anatemes a tots aquells que no pensaven (si és que ella realment pensa) igual que ella. Ara resulta que els seus actes de campanya per aconseguir l’alcaldia de la Vall també es van pagar amb diner negres. Igual com els de la campanya de Mariano Rajoy. Perquè diu el magistrat Sánchez Honrubia que ja es pot dir el nom de cadascú.

I, per si no n’hi havia prou, Iñaki Urdangarín, el cunyat del Borbó que regna, està a una passa d’entrar a la presó. O de que li concedisquen l’indult, que també seria de traca i mocador. Peer acabar-ho d’adobar, diu l’ex-fiscal Horrach (quin fiscal) que al sogre d’Urdangarín, el rei Campechano, no se li pot fer res perquè és “inviolable”. Que dic jo que menys mal que caçava elefants, perquè podria haver caçat madrilenys, o valencians, a tirs i seguiria igual de inviolable. Dic jo que voldrà dir això l’ex-fiscal.

I a Jaume Matas (yo quiero un gobierno para España como el que Jaume Matas tiene aquí en Baleares) li ha caigut una altra pena de presó.

I Euskadi ha après i ha fet la Via Vasca. I Navarra vol un referèndum per decidir si tenim Monarquia o República. I a les Illes també els semblaria bé un referèndum per a decidir sobre la República.

I L’advocat de Clara Ponsatí, d’origen indi com el Mahatma Gandhi vol cridar ex-ministres del PP a declarar. Al temps que el govern català es querella contra els qui eren el govern d’Espanya fins fa pocs dies.

I el nou govern del PSOE ja comença a fer giragonses per a reconèixer que ni pot fer res ni ho vol fer tampoc, per a resoldre el problema que ells anomenen català i que en realitat el tenen ells. I el mesistre Borrell diu allò de la fractura social a Catalunya (què més voldria, un individu que va donant lliçons i que va ser notòriament estafat; o que va haver de dimitir per sospita de delicte monetari o que va veure l’enfonsament d’Abengoa cobrant i no dient res).

I els presos, i els familiars, i el poble (que ja és el del Principat, el País Valencià, les Illes, euskadi i Navarra) va demanant. I el rei preparao no apareix. I es descobreix que Ciudadanos es desinfla malgrat els intents d’insuflar-li aire. I el PP sembla inevitable que acabe molt malament. I els bancs tremolant pels problemes de Brasil i per les properes pujades de tipus d’interès. I també per les guerres comercials que s’estenen per tot arreu.

I el Corredor Mediterrani que Ximo Puig li demana a Àbalos i aquest sembla que ni sap què és. I la nova Àpunt que té una bona programació.

I tant, que està plovent, aquest juny. A bots i barrals. Al pas que van, per al juliol ja no sé si quedarà res en peu.

Mireu si va la cosa de pressa que sembla que Maxim Huerta, el flamant ministre de Cultura i Esports ja haurà de dimitir avui mateix, per un escàndol de frau.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *