El 29 de novembre de 2013 es va tancar canal9. Des d’aquell dia fins avui, els xiquets valencians no han tingut l’oportunitat de veure dibuixos animats en Valencià. Que és com nosaltres els valencians, anomenem el Català. Avui ha començat a emetre la nova Televisió Valenciana, “À punt”. Quasi dos mil dies després. Més de mil sis-centes dies de foscor. De silenci vergonyós. M’he passat una bona estona mirant a veure què feien. I la veritat és que la programació ha estat bé. D’entrada, els qui ixen, presentadors, periodistes i conductors de programes parlen correctament. No com aquells presentadors de l’antiga Canal9 que feien una caricatura de la Llengua. Els programes d’humor tenen humor i s’han pogut veure a la televisió personatges con Pep Gimeno, “Botifarra”, Miquel Gil, grups com Aspencat o La gossa sorda entre altres. Quelcom impensable en un passat que sembla ja molt llunyà. O de veure aparèixer representants i aficions del Llevant, el València i el Vila-real a la vegada.
He trobat que sobrava parlar dels valencians i les valencianes cada vegada, que es podria parlar de País Valencià i no es fa; sempre es parla de Comunitat Valenciana (aquell invent d’Emilio Attard que tant de mal ens ha fet). Però supose que tot anirà arribant. De moment, els xiquets valencians podran veure televisió en Català. Només això ja valdrà la pena. Espere. De moment, un vot de confiança. Com a mínim, sembla que Ciudadanos i el PP estan emprenyats. I això m’agrada.
Ara ens falta la reciprocitat amb TV3 i la Televisió de les Illes. Que no sé quina excusa pot tindre, encara. Però de moment els valencians ja podem, com a mínim, deixar de patir una mica. Perquè “p’a tir, el què li van pegar a Kennedy”. Que ho ha dit avui Carolina Ferre, sense saber que la frase ja fa anys que la diu un amic meu. A cadascú el què li pertoca, Paco.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!