Els de la Plana, quan parlem de la Vall d’Uixò, molt sovint ens hi referim com “la Vall”. Un poc més al sud estan “les Valls”, però això ja són uns quants pobles que estan en un pla, entre el Palància i, justament, la Vall d’Uixò. Aquesta ciutat és coneguda arreu per les seues coves. Les coves de Sant Josep. Situades als afores del poble, són unes coves naturals que hi ha justament al naixement del riu de les coves. Són visitables i la major part del trajecte es fa navegant amb unes barques de fons pla. El riu navegable subterrani més llarg d’Europa. Poca broma. També ès famosa la seua indústria sabatera. Fins i tot, aquestes darreres setmanes, ha sigut notícia per l’enderrocament de la seua creu dels caiguts. Un monument franquista que s’ha fet desaparèixer en compliment de la llei de la memòria històrica.
Però hi ha molt més, a la Vall. I, especialment al seu voltant. Situada al sudest de la serra d’Espadà, és un punt clau per tal de controlar els accessos a Sagunt, primer, i per extensió a València, venint des del nord. Per aquesta raó, tots els seus voltants estan plens de fortificacions, algunes perfectament conservades i altres perfectament reconeixibles, dels darrers mesos de la guerra civil. Gràcies a la gent d’Arqueocas, una empresa que pretén ensenyar i donar valor als molts vestigis arqueològics de tota mena que tenim prop de casa, hem pogut aprendre que una vegada l’exèrcit franquista arribà a les platges de Vinaròs, l’abril del 1938, l’exèrcit de la República estava pràcticament destrossat. I que els franquistes van decidir avançar cap al sud, cap a València. Aquella va ser la batalla de Llevant. Una batalla que havia de resultar fàcil i que no ho va ser. Perquè des de província de Conca fins a la mateixa línia de costa, es va construir la línia XYZ, sota la direcció dels coronels Meléndez i Matallana. No es tracta d’una línia, sinó de tota una franja de fortificacions de tota mena que pretenien impedir qualsevol mena d’avanç amb blindats i també que foren inexpugnables a qualsevol atac amb infanteria.
Moltes d’aquestes fortificacions encara perduren. Com ho fan moltes de les què van haver de construir els franquistes per tota la serra d’Espadà. Perquè el que havia de ser un avanç ràpid i fàcil es va convertir en una batalla de desgast que va anar alentint l’exèrcit de Franco fins que el va arribar a aturar del tot. Una batalla de trinxeres semblant a les de la primera guerra mundial. Només indicar que la Plana de Castelló cau en poder de l’exèrcit franquista el juny del 1938. El juliol, cau Nules, després d’uns bombardejos que van destruir per complet la ciutat. El motiu era que per dins del poble passava la única carretera per on es retirava l’exèrcit republicà cap a València. També s’hi retiraven civils. El recompte de les baixes, segurament mai es podrà fer. El següent poble ja és la Vall. Doncs bé. La Vall va resistir fins el final de la guerra civil. A la serra d’Espadà, l’exèrcit franquista es va aturar i la batalla va durar nou mesos. Malgrat que molt poca gent la coneix, va ser la batalla més llarga. I una de les més intenses, dures, de les que més destrucció i morts va causar, de tota la guerra civil.
També va ser una de les què més es va aprendre, perquè enginyers britànics i italians van estudiar amb detall els treballs dels enginyers valencians que van construir refugis, fortificacions i defenses. I es van provar avions, material i tàctiques novedoses. Ja es veia vindre que Alemanya començaria una nova guerra i tots volien provar les novetats.
I el cas és que, a instàncies de Arqueocas, l”ajuntament de la Vall ha condicionat un parell de rutes al voltant de la ciutat que permeten, sense massa exigència física, visitar unes quantes d’aquestes fortificacions, veure unes panoràmiques immillorables de la Plana i gaudir, amb sort, de les explicacions d’un guia, Carles, que en sap un niu de tot el què va passar allà. Ara fa tot just vuitanta anys. Perquè fa una mica de pena que tothom recorde els bombardejos de Gernika i ningú sàpiga res dels de Nules. O de la Vall. O Vila-real, o Castelló, Almassora o la Vilavella. De vegades, resulta curiós que no es recorden els grans episodis on els valencians han sigut protagonistes, encara que siguen tràgics.
Una eixida molt recomanable per aprendre molt i passar un matí divertit. I saludable.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!