Des de la Plana

Josep Usó

5 de juny de 2018
0 comentaris

Contraatac? O contraofensiva?

Un contraatac es dóna quan es respon a un atac previ amb un altre atac. Quan aquests atacs són de gran magnitud, s’anomenen ofensives i contraofensives. Això és el que passa a les guerres. Davant d’un atac, els qui el pateixen es retiren procurant patir les menys baixes possibles. Quan la ofensiva s’atura, pot ser per diferents causes: bé perquè els qui es retiraven ja poden resistir millor i oposar-se a l’avanç de l’altre bàndol o, senzillament, per causa del clima. Per exemple, massa calor o massa fred.

Està clar que, des de fa uns anys, Espanya ha desencadenat una ofensiva contra Catalunya. Des de fa un temps, aquesta ofensiva té problemes per continuar endavant. Una part important d’aquesta ofensiva és judicial. Pel que sembla plena d’irregularitats, però judicial. Aquesta ofensiva s’ha aturat perquè nombroses justícies europees l’han rebutjada malgrat els successius assalts. Ordres i més ordres d’extradició amb poca base real.

Ara, però, la situació ha canviat. Per primera vegada és el propi jutge del Suprem, Pablo Llarena, el qui haurà d’anar a declarar davant de la Justícia Belga. Això és, clarament, una contraofensiva. Fins avui, aquest jutge era qui llençava atacs contra el president de la Generalitat i la resta de consellers exiliats. I aquests els qui es defensaven i procuraven que no se’ls extraditara. Des d’avui és ell qui ha d’anar a declarar i a donar explicacions dels seus actes.

Els que fins avui es defensaven, ara són els que ataquen. Sembla una bona notícia. En qualsevol cas, les contraofensives poden acabar, igual com les ofensives, bé o malament. Recordem, a tall d’exemples, la contraofensiva de l’Ebre, a la guerra civil espanyola el 1938 (aquella va acabar malament), o la contraofensiva soviètica després de l’hivern de l’any 42-43 (aquesta va acabar amb els soviètics entrant a Berlin la primavera de l’any 45).

Mentre, Mariano Rajoy ha deixat la presidència del Partit Popular. I el PSOE sembla que encara vol continuar per un camí de confrontació amb Catalunya que no el pot dur massa lluny.

El que m’ha resultat curiós és que, justament ahir vaig publicar la fotografia del mural de Vila-real, amb el personatge, que bé podria ser un jutge, on el cap no hi és, perquè estan els patis de llums. Fa només una setmana que l’han acabat de pintar i veges que no s’acabe convertint en una icona.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!