Israel està situat, en bona mesura, en allò que s’anomena «Terra Santa». Les tres grans religions monoteistes, i alguna més no tan coneguda, tenen la seua terra santa allà. Tenint en compte que per a les tres religions més conegudes, la ciutat santa per excel·lència és Jerusalem, aquesta ciutat és una de les més conflictives. Allà hi conviuen els musulmans, els jueus i els cristians. En totes les seues varietats. Totes les variants que us pugueu imaginar tenen allà una seu. Els catòlics, els protestants (de diverses confessions u obediències), els adventistes, els evangelistes… Això només per esmentar els cristians. Per aquesta raó, la ciutat antiga de Jerusalem està curosament repartida entre els barris cristià, jueu i musulmà. Pels seus carrerons, completament atapeïts de tendetes que venen de tot, des de motius religiosos fins a samarretes de record, circulen al llarg del dia pelegrins, religiosos diversos, monges, turistes, creients musulmans o jueus de tota mena: Haredin, Ortodoxos, o sense cap distinció que jo pogués reconèixer. La seguretat la garanteix Israel. De manera que, de tant en tant, et pots trobar patrulles de policies o de militars que es passegen barrejats amb el públic que va d’ací cap allà. No són agressius però tenen clares les seues prioritats. Per exemple. Per accedir a l’explanada de les mesquites hi ha onze portes per a eixir i només una per a entrar, si no eres musulmà. I si no ho eres, només pots entrar a unes determinades hores, després de passar un control policial i tens prohibit resar. Dins de l’explanada, la seguretat està compartida amb els jordans, que fonamentalment es preocupen de que els turistes i els no musulmans vagen vestits convenientment, no preguen allà o no ho han de fer i que tampoc furten «terra santa». Està prohibit agafar ni terra ni pedres del terra. Si us enxampen, us faran fora immediatament. Al bell mig de l’explanada està la cúpula de la pedra (la famosa cúpula daurada que apareix a totes les fotografies de Jerusalem) que és el lloc des d’on el Profeta va ascendir al cel.
Curiosament, però, a Israel estan tolerades totes les religions. O, com a mínim, les més habituals i unes quantes de menys. La població està repartida en ciutats de majories musulmanes, jueves o amb barris cristians. I d’entrada cadascú pot dur a terme els seus ritus sense massa dificultats. D’altres religions que també són monoteistes i que tenen la seua ciutat santa allà són els Bahá’i, que tenen la ciutat santa a Haifa, on tenen uns jardins preciosos (i sagrats) que es poden visitar en part si no eres de la fe Bahá’i. Justament, aquests jardins estan situats a una de les vessants del mont Carmel. A dalt de tot, hi ha un monestir de frares carmelitans i allà està el lloc, diuen, des d’on el profeta Elies va pujar al cel en un carro de foc.
Una altra religió interessant són els Druse. Aquests sembla que es van escindir fa molt dels musulmans. Per això els musulmans no els fan fàcil la vida als seus països; en canvi a Israel viuen relativament tranquils. Les seues creences són poc conegudes, però sembla que per a ells, el nombre d’ànimes Druse és limitat. Llavors, quan mor algú que té ànima, es fa una festa, o una cerimònia, per a decidir qui ha heretat l’ànima del difunt.
En general, sorprén que la religió de cadascú siga tan ben tolerada, allà. L’efecte que fa al foraster és que cadascú es dedica als seus ritus ignorant els veïns. I, al mateix temps convençut que només els qui fan com ell s’acabaran salvant. Els Haredim (els ultraortodoxos), per exemple, sempre caminen apressats. Si t’ho fan notar, veus que no tots van exactament vestits igual. Els barrets no són tots iguals, ni els pantalons. I hi ha confessions peculiars, com aquells que creuen que només es poden apropar a Déu atuïts per un soroll eixordador. De manera que us els podeu trobar dins d’un cotxe escoltant música màquina.
Una diferència curiosa entre els jueus i els cristians o els musulmans és que per aquests, els seus temples són llocs sagrats. L’església o la mesquita. Per contra, la sinagoga no ho és. Només és sagrada la Torà, que és el seu text sagrat.
Poques coses són tan curioses i peculiars com les creences de cadascú.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!