Israel 3.

Israel és un país on hi ha molts cotxes. I autopistes. Fins i tot n’hi ha una que em varen dir que és de pagament, però no la vaig haver de menester. En general, les carreteres són bones i la velocitat està limitada a un màxim de 110 km/h en autopista. Però hi ha un detall que crida l’atenció, quan condueixes allà. L’ús que es fa del clàxon. Un parell de segons abans que el semàfor es pose verd, el del darrere ja et pita. Segurament per a que no t’encantes. O si mostres el més mínim dubte en la conducció. En aquest cas ja et pots trobar amb un veritable concert de clàxons al teu darrere. Al principi sorprèn i fins i tot pot arribar a caure malament, tanta pitada. Però al cap d’un parell de dies ja t’has avesat i tu també vas apressant a tots aquells que s’embadaleixen.

Un altre detall curiós dels cotxes que t’hi pots trobar és el de la gama. N’hi ha de totes les marques. Però no de la gama més alta. Es considera que hi ha cotxes que són massa cars, per a ser només un cotxe. De manera que us trobareu molts BMW, Audi o Mercedes, per exemple, però cap dels models més cars. Es veu que no s’ho valen.

I hi ha un detall que també sorprèn, quan es passeja per les ciutats. Tant és que siga Haifa com tel Aviv. Hi ha edificis molt moderns, amb l’exterior de vidre i metall. I just al costat, et pots trobar edificis amb la teulada de planxa ondulada. O coberts amb tela asfàltica. O n’hi ha d’altres que es veu que en algun moment s’han cremat. I t’hi pots trobar tendes de luxe a la planta baixa mentre que dues plantes més amunt no s’ha refet res. tan sols hi ha un recobriment amb tela i planxa. És com si estigués en funcionament només provisionalment. Aquesta provisionalitat és molt freqüent, allà. Són un país que ha suportat moltes guerres al llarg de tot el segle XX. Moltes. De manera que prefereixen deixar les coses a mig fer. Ja les acabaran més endavant. I els terrats estan plens de plaques per a calfar aigua. N’hi ha moltíssimes. Veritat és que el sol calfa, allà. Però ací a casa nostra també i no n’hi ha ni una mínima part de les plaques que tenen allà. Moltes també semblen instal·lades provisionalment, però també fa l’efecte que duen anys, així.

Una tercera cosa que crida l’atenció és la quantitat de gats que hi ha pels carrers. N’hi ha per tot arreu. Podeu estar segurs que si mengeu a la terrassa de qualsevol restaurant us rodaran esperant que els doneu alguna cosa o que us despisteu. Sovint, el cambrer ve i l’espanta, però l’efecte només dura uns pocs minuts. Segurament, es perquè hi ha fems que s’abandonen fora dels contenidors. I els gats són animalets molt ben adaptats a la supervivència en les ciutats si tenen menjar a l’abast. Per cert, la major part són pèl-roigs.

Finalment, per avui, la quarta cosa que esmentarem és la presència dels aparells d’aire condicionat. N’hi ha a tot arreu. A cada casa, rica o pobra. A cada habitació d’hotel. A cada restaurant, tenda o local. I també a les terrasses. De la mateixa manera que a casa nostra, a l’hivern, ens podem trobar estufes de gas a les terrasses, allà hi ha aparells refrigeradors d’aire orientables cap a les taules dels clients. Podeu pensar que és un consum excessiu d’electricitat, però allà fa calor. Al ple de l’estiu molta més. I, a banda, es veu que l’electricitat és molt més econòmica que a casa nostra. Això últim no és d’estranyar. El més curiós és que una gran part la produeixen en centrals de carbó. Està clar que no és ecològic, però com tantes altres coses, és una mica provisional. Ja ho milloraran. Ara; això sí. Vaig veure en funcionament algunes centrals elèctriques i contaminen molt menys que les de fuel que hi havia a la Plana fins fa poc més de deu anys. Però molt menys.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *