Aquells que vareu colpejar amb els vostres cossos les porres dels homes uniformats que us varen atacar ara fa quasi sis mesos, el jove que va perdre un ull per un impacte d’una bala de goma, els qui van haver de còrrer, els qui varen passar fred, por i varen esperar sota la pluja, els qui volíeu votar sí o sí – malgrat que volguéreu votar que no, heu de saber que sou culpables de rebel·lió. Perquè vareu ser violents. Vareu provocar atacs d’estrès i d’ansietat en aquells que us volien fer entrar el seny dins dels vostres cranis, encara que fora a pur de colps. I també sou culpables de sedició. Que això m’ho vaig haver de mirar el 23F del 1981, que l’aleshores capitán general de la regió militar de Valencia del Cid, un tal Milans del Bosch, havia dit que si anaven més de tres persones juntes pel carrer, allò era sedició. I vosaltres n’éreu molts més de tres. Més de dos milions, n’éreu. Que jo ho vaig veure. I ells no n’eren tants. I això els feia sentir malament. I per això us van haver d’atonyinar. Pel vostre bé. I no podeu persistir en l’error. Ni portar nassos de pallasso. Ni parlar Català. Ni dur estelades. Ni, segurament, banderes de Bèlgica, de Suïssa, de Dinamarca, de Finlandia, d’Alemanya… Millor que no dugueu banderes. Només una samarreta del Madrid. Per això ara el senyor jutge us condemnarà a tots a les penes més terribles de l’infern.
Ja, respecte dels policies que es van fer mal, devia ser que tenien poca traça, perquè amb tot l’equipament protector que duien i sense ningú que els fes res, ja em direu com es van poder fer tant de mal com diu el senyor Jutge. I si ell ho diu, ha de ser veritat; que es jutge del Tribunal Supremo. El més alt de tots.
On hem arribat, Senyor.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!