Des de la Plana

Josep Usó

17 de març de 2018
0 comentaris

La pressió de la caldera puja.

Els governants espanyols (i la seua dòcil oposició) van carregant-se a l’esquena cada vegada més enemics. Ara són els jubilats, els qui es manifesten, indignats. Mentre, els governants prometen unes pujades que no tenen manera de garantir. Això si foren de fiar, perquè són els mateixos que van dir, anys enrere, que no tocarien les pensions. I en els darrers anys les han devaluades amb pujades ridícules, han buidat 58000 milions d’euros de la vidriola de les pensions i estan amenaçant els jubilats amb la conveniència de contractar plans privats amb els mateixos bancs que van perpetrar el robatori de les preferents, que haurien d’haver retornat els diners dels seus rescats i que no els han tornat. Sembla raonable que els jubilats estiguen indignats. I que es mobilitzen.

D’altra banda, al barri madrileny de Lavapiés també tenen la població revoltada, després de la mort d’un manter a mans de la policia. I a Múrcia continuen atonyinant manifestants que protesten per les obres de soterrament de les vies del tren.

Al Principat tenen a la població cada vegada més en contra. Només poden comptar amb alguns polítics massa apocats i amb els caragirats que ja són ben coneguts. Però els fronts internacionals que se’ls han obert a compte de la repressió i l’estat d’excepció que estan aplicant emparats darrere d’un article 155 de la constitució que no permet fer el què es fa, van augmentant. Com el desprestigi de la justícia espanyola. I com el dèficit públic, que també creix, al temps que es van comprant nous equipaments d’armament que mai s’usaran per a res i es continuen obres faraòniques i inútils; i no es fan les què sí que són necessàries.

I ara, en lloc de tindre una Catalunya ja “pacificada”, tenen revoltada una bona part de la població: la catalana, per descomptat; però també tots els jubilats, una part dels madrilenys, dels murcians, dels valencians i els que vindran.

Mentre tot això passa, el President Puigdemont explicarà a Ginebra (seu de la ONU, per cert), que Espanya està a la vora d’una crisi nerviosa. O d’un infart, que tot podria ser.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!