El trencadís d’Espanya és cada vegada més gros i es veu cada vegada més clar.
D’una banda, la total incompetència de les «autoritats» de Madrid per a resoldre el «problema català» ha desembocat en una situació d’impossible solució per mitjà de la policia, les forces paramilitars o els jutges. A més a més, a hores d’ara, quan estem a punt de complir sis mesos del colp d’estat del 20S i també del referèndum del 1 d’octubre, les protestes al carrer han augmentat. El rei no pot anar a Catalunya si no és envoltat i protegit per milers de policies que tracten d’aïllar-lo del soroll de cassolades i crits de fora el Borbó, les autoritats titelles no saben per on començar i han demostrat absoluta incapacitat per a gestionar unes institucions que ni coneixen ni entenen.
D’altra banda, la vessant exterior de la República catalana s’estén com una taca d’oli. Ara, Espanya ja té problemes seriosos amb tres països europeus. Suïssa, Bèlgica i el Regne Unit. També en té amb Dinamarca i amb molts altres estats, però aquests, de moment, menys seriosos. I també demostra impotència davant de les passes que va fent el president Puigdemont i els seus consellers per a bastir el nou estat.
Quan havien aconseguit, per fi, tindre algun càrrec al BCE i un alt càrrec proper al president Junckers, resulta que es forma govern a Alemanya i que els canvis que s’aveïnen al BCE no li faran gens planer el camí, al senyor de Guindos. Però això no és tot. Sembla que la cúpula de la Comissió Europea, aquella tan bel·ligerant en contra de Catalunya, té els dies més que comptats. Des de Junckers fins els seus principals col·legues, inclosa la valenciana del PP (com no) Martínez Alberola. El Selmayrgate amenaça amb destrossar tota una estratègia bastida a base de molt temps i molts diners invertits per un Reino de España que no viu les seus millors hores.
I resulta que, impotents i ofegats per la seua pròpia incapacitat per a eixir-se’n de l’embolic, mantenen la seua mateixa estratègia. Aquella que hi ha gent que atribueix a Isabel la Católica, la mateixa persona a la qual se li atribueix la promesa (acomplerta) de no canviar-se de camisa fins que no s’enllestís la conquesta de regne de Granada. «Sostenella y no enmendalla». I, en aquest sentit, continuen provocant. Incident estúpid amb un guàrdia civil que desconeix l’anglès i que s’emprenya perquè un viatger l’ajuda a resoldre un problema amb un viatger rus, nous escorcolls a Palau, a la seu de Omnium, amenaces a tort i a dret, mantindre els presos polítics tancats amb pany i clau.
I clar. No s’adonen que al davant no tenen quatre dirigents de pa i cacau. Tenen a milions de catalans emprenyats. Cada vegada més i cada vegada més emprenyats.
Si només fora això, rai, que diria aquell. Però és que no. Gràcies a que no s’han aclarit a vèncer Catalunya en quatre dies, ara no tenen (ni sembla que vagen a tindre) nous pressuposts. I això, a la acabada de reelegir cancellera Merkel, no li farà cap gràcia.
I, per acabar-ho d’adobar, tenen els jubilats emprenyats perquè se senten estafats. I amb raó. Que M. Rajoy vulga aprofitar les seues reconegudes dots d’orador per calmar-los, no servirà de res. Només aconseguirà enfurismar-los encara més.
A aquestes alçades, que l’imam de Ripoll i cervell dels atemptats de l’agost fora confident del CNI quasi sembla un acudit. Macabre i de difícil justificació, especialment per als morts, ferits, familiars i amics. Però el PP en té experiència, amb això. Que ja fa molts anys de l’accident del metro de València i encara estem esperant que s’empresone alguns dels responsables d’aquelles morts.
I, com a cirereta del pastís, ara tenen un problema amb un dels presos polítics, el conseller Forn. Resulta que l’home ha donat positiu en una anàlisi que indica que ha estat en contacte amb el bacil de Koch. El de la tuberculosi. Que el jutge, el fiscal o qui siga no el vulga deixar eixir de la presó per a tractar-se, quasi és irrellevant. El que fa por és que, davant d’una malaltia d’obligada declaració a la OMS, l’estat Espanyol s’embarque en una sèrie de discussions estúpides sobre si el malalt pot o no pot reincidir en els seus «delictes» en lloc de fer el que siga precís per a evitar un nou brot de tuberculosi. El record de l’estúpida i nefasta gestió d’aquells casos d’Èbola que es van traslladar a Madrid només per a demostrar a tot el món que la sanitat espanyola era incapaç de tractar-los, acabarà fent estralls en un país que viu, en gran mesura, del turisme. Hi aniríeu, a un país on hi ha tuberculosi, on la policia no us entendrà, possiblement no us tracte bé i on els preus no es corresponen, molt sovint als serveis contractats? Doncs això. I el dilluns, sant Josep. Els valencians cremaran les falles. Que el foc tot ho purifica. I encetarem la primavera, que bona falta ens fa.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!