Mentre a Catalunya s’han tornat a remoure les aigües per la investidura del President, mentre els uns reclamen seriositat, els altres diuen que faran una nova proposta, els altres diuen que no volen tornar a començar des de zero i els del 155 no diuen però van fent la seua, a Itàlia ha hagut eleccions. I Europa, aquella Unió Europea que uns quants anys enrere semblava que s’ho anava a menjar tot, s’ha emportat una altra patacada. Han guanyat els euroescèptics. Que vol dir que la gent està fins al cap d’una Unió Europea que els ha imposat (a Itàlia) dos presidents que ningú ha votat. Que cada dia s’assembla més a la alta burocràcia espanyola (cara, ineficient, prepotent i barroera) i menys a un organisme que ajude els ciutadans. Pot ser per això, els partits que triomfen són aquells que demanen eixir d’un organisme que permet el que permet aquesta UE que ara tenim. Els partits “tradicionals”, Forza Itàlia del senyor Berlusconi, que forma part del PP europeu i els de “l’esquerra” del Partit demòcrata han quedat arraconats. Amb una mica de mala sort, si la Lliga nord i 5 Estrelles pacten, la UE es pot trobar amb la tercera economia del grup disposada a marxar, amb un Regne Unit que ja ho ha fet i amb una Alemanya que repeteix una coalició que ja fa molt temps que no té res per oferir.
Cada vegada, Europa té menys ciutadans que vulguen ser europeus i més que giren la mirada cap a l’extrema dreta. Si això continua, sembla que la única eixida del vell continent serà una altra ensulsiada. I, probablement, aquesta siga la definitiva. No sé jo si Alemanya i els seus veïns es poden permetre un altre viatge cap al seu passat més fosc. Però les elits semblen molt cofoies amb els seus “beneficis”. Donen l’esquena a la gent i aquesta els respon invocant els pitjors monstres. Els mateixos que s’ho empassaran tot. Al final, s’ho trobaran. Són faves comptades: tal faràs, tal trobaràs. A casa nostra també hi ha algú que sembla voler jugar a aprenent de bruixot. I es cremarà, perquè la gent ja comença a estar fins el cap de nadadors que volen participar a la cursa però que no es volen mullar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!