Què hem fet malament, els de la Plana?

Ahir vaig passar el dia a València. Uns amics en van convidar a veure la primera mascletà de les falles d’enguany. Mai n’havia vist cap, a València. A mi em va agradar molt. Com la resta de la jornada. Ens ho vam passar molt bé.

Però el que em va cridar l’atenció va ser una altra cosa. Per a moure’ns per una València ja molt ocupada pels turistes i els visitants, ens vam desplaçar amb metro. Fa quasi quaranta anys, quan jo vaig anar a estudiar a Burjassot, per anar-hi des de València, s’hi anava amb el «trenet». Ferrocarrils de via estreta, FEVE, tenia una sèrie de línies que unien els pobles del voltant. La línia de Llíria, la de Bétera… Aquelles línies, modernitzades, ara formen part de la xarxa del metro de València. Malgrat tot el què ha passat en aquests anys, i mira que n’han passat, ara València té una xarxa de transports urbans de gran capacitat que funciona. Amb poca freqüència de pas, però funciona.

Fins el 1963, a Castelló també hi havia un ferrocarril de via estreta. Anava, des de Onda, fins el port de Castelló, amb un ramal que, des de Vila-real, enllaçava fins el port de Borriana. El seu nom oficial era «Tranvia de vapor des de Onda al Grao de Castellón» i va funcionar des del 1889 fins al 1963. El nom que li va donar la població, fou la Panderola, perquè es veu que el seu aspecte recordava aquest insecte

Quan va desaparèixer, el transport de passatgers entre les ciutats de la Plana va esdevindre molt més lent. Per exemple. Per anar de Vila-real a Almassora, separats per uns tres quilòmetres, fins el 1963 s’hi podia anar amb la Panderola. Des d’aleshores, el trajecte incloïa anar de Vila-real a Castelló amb autobús (7 km) i des d’allà, agafar un altre autobús fins Almassora (3 km). Calia pagar dos bitllets i, sobre tot, esperar el segon autobús. Un viatge de uns quinze minuts es va convertir de sobte en un de més d’una hora. Les persones d’aquell temps ho anomenaven «anar a rodar per Castelló».

Des de llavors han passat cinquanta-cinc anys. I el que em sorprèn és que, mentre que a València ja es disposa d’una xarxa de metro i d’una altra de tramvies, a Alacant s’hi ha establert també una xarxa de tramvies, a Castelló, no.

Els de la Plana, en tots aquests anys hem aconseguit disposar del TRAM, un autobús que de tant en tant es transforma en un trolleybus i que circula des de l’oest de la ciutat de Castellò (des de la Universitat Jaume I) fins el Grau de Castelló. Però és que, a més a més, aquest «giny» circula per damunt d’una plataforma de lloses prefabricades que ha costat una veritable fortuna; això sense comptar els mesos inacabables que molts carrers de Castelló han estat tallats per les obres que consistien en arrancar el paviment que hi havia per aquestes lloses. De la fallida dels comerços d’aquests carrers també en podríem parlar. I encara cal esmentar que per on estan aquestes lloses no poden circular altres vehicles perquè, entre altres coses, molt sovint van a un nivell diferent de la resta de la calçada. Tot això tan estrany ve a conte de què, en un principi, aquest artefacte havia de circular sense conductor. Aquesta idea, però, ja fa molts anys que es va abandonar.

I ara, quan ja comence a tindre una edat, pense que a la Plana el progrés en transport urbà ens ha tornat a deixar de banda. Per anar a Almassora des de Vila-real, hem d’agafar el cotxe o anar a rodar per Castelló. El problema rau en què, com tothom agafem el cotxe, el trajecte, que fa quaranta anys es podia fer amb una hora i escaig, ara ja no baixa d’hora i mitja. S’hi arriba abans caminant.

Dic jo que pot ser el motiu d’aquest endarreriment que sembla premeditat pot ser la proximitat amb el Principat de Catalunya. O els molts anys de presència de la mateixa família de cacics. O que ens ho mereixem. Però ja cal esforçar-se, per a merèixer un càstig així.

Tot i què, pensant, pensant, tal vegada hi haja una explicació més racional. Ara, anar amb l’Euromed des de Castelló fins a Barcelona costa vint minuts més que fa vint-i-cinc anys, quan es va inaugurar el servei. I anar de Vila-real a Almassora, costa sis vegades més que fa cinquanta-cinc anys. Pot ser d’ací a trenta anys, anar de Castelló a Barcelona també costarà ja dos dies sencers. I creuar el Millars serà com creuar el Rubicó.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *