La serietat del banc.

El Banc Central Europeu, el BCE, és l’organisme bancari més important de la Unió Europea, la UE. I aquest banc pren decisions que afecten seriosament l’economia dels europeus. Dels habitants dels països de la UE. De nosaltres, per dir-ho clar. Aquest banc, que és el que decideix els tipus d’interès, el qui es preocupa de mantindre el valor de la moneda única, l’Euro i també és qui decideix quant deute de cada país s’ha de comprar, té uns dirigents. També tindrà, vull suposar, uns professionals competents. Però ara em crida l’atenció l’apartat directius.

A finals del mes de maig, es produirà una vacant a una de les vicepresidències, d’aquest BCE. I es veu que cada país amb dret a fer-ho (19 països) pot presentar un candidat. Fins ací, bé. Per tal de simplificar la candidatura, al final només queden dos candidats. Un espanyol i l’altre, irlandès.

Resulta que als candidats els han de votar els ministres d’economia de cadascun d’aquests 19 països. Abans, cal que s’emeta un informe d’experts sobre la idoneïtat de cadascun dels candidats: preparació, experiència prèvia, capacitat… en poques paraules: la competència per al càrrec que ha de ocupar.

I van els experts i diuen que el millor candidat és l’irlandès.

Curiosament, el segon candidat és el ministre d’economia espanyol, Luís de Guindos. Recordem que és ex-treballador de Goldman-Sachs, una de les empreses responsables de la crisi financera on continuem enfangats, recordem que fou el qui va “col·locar” les preferents de la CAM que van acabar valent zero euros cadascuna. Per exemple.

La premsa espanyola i els governants espanyols, però, han fet una gran campanya en favor del senyor de Guindos. L’argument principal d’aquesta campanya ha segut “a Espanya li ho deuen”. Perquè des del 2012 es veu que no hi ha cap espanyol en càrrecs directius del BCE. També han proclamat que Wolwgang Schäuble, responsable financer del govern Merkel, els havia promès que quan hi hagués una vacant seria per a Espanya.

Però és que, a més a més, com hem dit, el càrrec l’han de votar els ministres d’economia dels dinou països implicats. I el senyor de Guindos és ministre d’economia del seu país. Per tant, es votarà a ell mateix. I com resulta que ha de ser votat per al menys 14 dels 19 països (amb un mínim també del 65% de la població), només li caldrien, al senyor de Guindos, 13 vots més.

Però curiosament, el millor candidat segons els experts s’ha retirat abans de la votació. Tal qual. De manera que la votació es resumirà en un Guindos sí, Guindos no. Sense oposició. I es veu que l’home no les té totes perquè encara no ha dimitit del seu càrrec. Que vol dir que pensa que li caldrà el seu propi vot. Tot i que es veu que ja no caldrà, perquè en ser l’únic candidat, ja no cal ni votar-lo. I encara així, no tot són flors i violes, malgrat l’encens que s’esbomba des de Madrid.

Evidentment, la sensació que dóna, tot plegat, és que el BCE, que pren decisions que ens afecten a tots, està dirigit per una colla d’amics que es preocupen principalment d’allò que més els preocupa. Per exemple: un dels aspectes importants que ressalta la premsa econòmica és que el sou del senyor de Guindos serà cinc vegades major al BCE que com a ministre d’economia. I un 500% em sembla molt més del que s’apujaran les pensions a l’estat espanyol. Per exemple.

Què voleu que us diga?No em sembla massa seriós, aquest BCE. Ni de fiar, tampoc.

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *