El bloc borbònic, ara vol fer desaparèixer la immersió lingüística. I, evidentment, els catalans es revolten. Però també van apareixent evidències, després de sis mesos dels atemptats, que l’imam de Ripoll que va engegar aquella massacre estava més o menys controlat per la policia espanyola. O, com a mínim, van ser les autoritats espanyoles qui van decidir que restés ací i no fora extradit. Abans, havia complert presó per un assumpte de drogues a la presó de Castelló. Per descomptat, aquest jutge, com la resta de les autoritats de l’Estado Español, sembla que no considera importants els morts i ferits en aquells atemptats. Igual és que tot s’havia orquestrat per a impedir un referèndum indesitjat i protegir la unitat d’una pàtria que ens resulta cada dia més aliena.
Mentre el jutge no considera necessari investigar aquelles eixides de guàrdia civil cap a Catalunya al crit de “a por ellos!”, el mateix jutge considera que posar-se un nas de pallasso és un delicte de odi. I, de passada, condecora i ascendeix els responsables directes de la violència del primer d’octubre. Fins i tot ara apareix el cas d’un guàrdia civil condemnat per tortures, indultat i que ha arribat al més alt grau possible en l’escalafó del seu cos. Si s’observa el pitram del personatge es poden veure les nombroses medalles que li ha atorgat algú. Heu de pensar que cada quadret n’és una. Imagineu si n’ha guanyat, de condecoracions en la seua llarga vida. A ningú se li ha acudit un relleu. Però el cas és que tota la premsa del règim afirma que Espanya és una democràcia molt consolidada.
Mentre veiem com les empreses de l’IBEX van perdent valor amb el pas dels mesos, el ministre d’Economia, el senyor de Guindos, és proposat per a un important càrrec al BCE. I el gran argument és que “ens ho deuen”, perquè no hi ha cap espanyol enlloc del BCE. De moment, els experts ja han informat que no és el més adequat dels candidats. A més a més que, en tant que continua essent ministre, es podrà votar a ell mateix. No sé a vosaltres, però a mi em sorprèn una mica, tot plegat.
Mentre es jutja a polítics catalans per malversació, el senyor M Rajoy anuncia que els jubilats deixaran de cobrar la pensió i que haurien de fer-se plans privats. I les empreses que n’ofereixen són les mateixes de la gran estafa que alguns anomenen crisi, que ja les hem rescatades amb els nostres diners com a mínim una vegada i que endollen als polítics espanyols a llocs irrellevants, però amb sous estratosfèrics, a empreses filials seues.
I pense que qualsevol dia tornarà juny i allò de la “declaració d’Hisenda” i el IBI i tot allò de pagar i callar.
I li done la raó a una de les meues àvies, que va morir fa més de trenta anys i que, mentre els néts érem menuts, ens deia, de tant en tant: “De ponent, ni vent ni gent”. I que, quan li preguntàvem què volia dir allò, ens explicava que el vent de ponent era molt roí, perquè era molt sec i calent.
I la gent?, preguntava jo.
Ai, no ho sé. Això diuen. Responia ella.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!