Avui hem estat a l’IES Miquel Peris del Grau de Castelló.

Avui he estat a l’IES Miquel Peris, del Grau de Castelló. Allà, al saló d’actes, m’hi he estat més d’una hora xarrant amb els alumnes de segon d’ESO. N’hi havia que ja s’havien llegit «Una història amb sol i ombres». Altres, encara no, perquè ho han de fer per a la tercera avaluació.

Però la gràcia de la trobada ha segut el diàleg. Escoltar les preguntes, molt nombroses, dels alumnes. Aquest és un privilegi que he tingut gràcies al meu ofici d’escriptor. Perquè els alumnes eren molt joves. I és molt enriquidor, parlar amb ells, escoltar què és el que els interessa i què el que els ha cridat l’atenció. Les persones, totes, ens anem fent majors. I cada vegada estem més allunyats dels joves. Aquest fet es posa de manifest en aquella mítica frase que tantes vegades hem sentit dir als vells, «és que els joves d’ara…»

Però l’ofici d’ensenyant, com l’ofici d’escriptor, tenen la virtut de trencar aquest allunyament. He pogut comprovar que els alumnes de l’institut del Grau de Castelló són això: joves de catorze o quinze anys. I que estan preocupats pels seus problemes. Que en bona part jo també compartisc, però que n’hi ha que són nous. Al capdavall ells són adolescents, mentre que jo la meua adolescència la recorde ja llunyana.

La conversa ha segut amena, llarga i profitosa. Estic segur que jo he après molt més d’ells que ells de mi. I, en qualsevol cas, jo m’ho he passat molt bé. Això, sense comptar el fet que s’han llegit o es llegiran una novel·la que jo vaig escriure amb la il·lusió que algú acabara enganxat amb una història plena de situacions difícils. I ara, després d’haver escoltat les seues preguntes i d’haver-les intentat respondre, estic segur que més d’un s’identificarà amb Gladys Ardiles. O tal vegada prendran consciència de conèixer algú que els recorde a Manuel Sebastia, o al propi Patricio Gálvez. Si, de passada, només un d’ells arribara a escriure una història, per curta que fora, ja hauria acomplert amb escreix les meues majors aspiracions amb la visita.

No vull deixar d’agrair la col·laboració i facilitats que m’ha donat el professorat del centre, com també tot el personal amb qui m’he trobat. Gràcies i fins quan em vulgueu tornar a convidar.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *