Des del dia 30, i total avui fa dos dies, veig que tots estem molt nerviosos. I tots parlem molt i fem servir paraules grans. Honestedat, manca de principis, de valor, precipitació, por, derrota… fins i tot apareix traïció. I l’adversari, caldria dir enemic per com actua, brama i brama molt. Sembla que només ens vol atordir.
No hem de perdre de vista la seua desesperació. Ells tenen pocs llocs on agafar-se. I nosaltres, ara que sembla que estem a una fase decisiva de la batalla per la independència, caldria que tinguerem el cap una mica fred. El cor calent, però el cap fred. Fa molt temps, no sé quan però fa més d’un any, Vicent Partal ens recomanava molta til·la. Pot ser siga el moment de prendre’n i de veure com recomposem línies i els tornem a sorprendre i a rebassar per les bandes (militarment, els flancs).
Sé que ningú em farà cas i que em direu de tot, però pense que ens convindria una mica de serenitat. Recordeu com de malament ens veiem el mateix 10 de gener de fa dos anys i com ho varem capgirar tot a última hora. La majoria parlamentària la tenim. Els convençuts, també; i cada vegada en són més, perquè els altres només llencen queixalades. Fins i tot, entre ells. I el futur és nostre. Penseu on estem ara mateix i com estàvem fa dos anys i escaig. Si hem arribat fins ací, podem arribar on vulguem. I ningú, ells tampoc, ens ho impedirà.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!