Des de la Plana

L’any 1963 es va suprimir el servei de la Panderola. Era un dels molts ferrocarrils de via estreta que hi havia per Espanya. Per descomptat, amb màquines de vapor. Aquest, concretament, anava des de Onda fins al Grau de Castelló. De camí, passava per Castelló, Almassora, Vila-real, on hi havia una desviació que arribava fins a Borriana i el port de Borriana. Recorria, doncs, el cor de la Plana de Castelló. S’hi transportaven passatgers i també mercaderies. Les raons adduïdes per a la seua desaparició eren del tipus que era un ferrocarril de via massa estreta per a electrificar-lo, que s’havia quedat obsolet, que els camions i els autobusos eren molt més ràpids i tantes i tantes vaguetats.

En realitat hi havia els interessos de les companyies d’autobusos que competien pel mateix trajecte i també un projecte de la Diputació de Castelló per a instal·lar un servei de trolebús que mai va passar de Vila-real i que va resultar un fracàs. Un projecte molt semblant a l’actual “tram” de Castelló, que també ha donat que parlar i ha costat més del què val.

En resum; des del 1963, per anar amb transport públic de Vila-real a Almassora (3 km) cal anar amb autobús des de Vila-real fins a Castelló i des d’allà a Almassora. Amb un altre autobús, un altre bitllet, etc. També s’hi pot anar amb tren, però l’estació de Renfe d’Almassora està a dos quilòmetres del centre urbà. I, per descomptat s’hi pot anar a peu o amb el teu cotxe.

Des del 1963 fins ací, els habitants de la Plana hem vist com es substituïen les màquines de vapor de la Renfe per màquines Diesel, com es canviaven les vies, com s’electrificava la línia, com es desdoblava la línia; perquè hi havia només una via fins a la dècada dels 70 del segle XX, com apareixien els trens de rodalies. Els populars “borreguers”. Els primers, de segona mà de l’àrea urbana de Tokio (els mateixos que apareixen en els còmics de Shin Chan); com es renovaven per a les olimpíades (els borreguers del 92) i com, finalment, fa cosa de sis o set anys, començaven les obres del Corredor Mediterrani. Semblava que anava de veres. De primer, van arrancar una de les vies. Tots els trens que hi circulaven entre Castelló i València, van començar a patir retards. I supressions, en el cas de les rodalies. Després, van tornar a posar la via però amb travesses polivalents. Després, van començar a posar el famós tercer fil. Els retards ja eren monumentals. I de les suspensions de rodalies, només dir que, quan hi havia vaga de Renfe, el servei mínim del 50%, era el servei complet entre València i Castelló.

Finalment, la setmana passada, va arribar el primer AVE. Des de Madrid a València. I des d’ací, fins a Castelló. A menys de la meitat de velocitat i amb aturada inclosa. La imatge de M. Rajoy veient com els avançava un rodalies era impagable. I al final, retard, com no podia ser de cap altra manera.

Avui, la primera averia important. El AVE que havia d’eixir de Castelló a les 7 del matí, no ho ha pogut fer. I els passatgers, han sigut reubicats en un rodalies. Impagable. Al final, allà a Madrid, com el retard ha depassat el quart d’hora, els han retornat la meitat del bitllet.

Mentre, per anar de Vila-real a Almassora, el transport públic ens continua oferint el “anar a rodar per Castelló” o el tren amb passejada, cada mitja hora. I per al transport de mercaderies, ja no ens cal ni parlar-ne. Per ferrocarril no s’hi arriba a temps enlloc.

De manera que, com des del 1963, la única cosa que ens ha arribat nova pel que fa als trens és aquesta cosa que els de Madrid li diuen AVE, i com que els de la Plana encara enyorem la Panderola, déu ser que ha tornat.

L’AVE no pot ser ningú més que, la Panderola II. No em direu que no s’assemblen.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!