Aniversari.

Ahir va fer anys. Tres-cents dotze, exactament. Un dotze de gener del 1706, les tropes borbòniques van incendiar i cremar el meu poble. Vila-real. Ho van fer a traïció, com molt sovint passen aquestes coses. Després d’ésser rebutjats amb els vilatans a les murades, van enviar una delegació a parlamentar. I, en veure que no hi havia soldats, que només eren els veïns qui defensaven el poble, van aprofitar que els portes estaven obertes i van tocar a degolla. D’aquesta manera, Vila-real va passar a formar part dels pobles socarrats.

Des de fa anys aquest fet tan desgraciat es commemora amb una marxa cívica que acaba a la torre Motxa. La única que queda de les torres de la murada que envoltava la ciutat. Fa anys, amb feines i treballs eren deu persones, el qui commemoraven un dels dies més terribles del poble. I ho feien sense  cap mena de recolzament de les institucions. D’uns anys ençà, les coses han canviat. Ja fa anys que l’ajuntament s’ha implicat. I hi venen els Miquelets del Regne de València; i la Conlloga de Castelló alça muixerangues pel carrer. I s’ha passat de deu a centenars de persones.

Malgrat tot, es veu que encara hi ha persones que malden per fer-nos oblidar un tractament com aquell. Al lloc on estava el portal de Castelló, el lloc per on entraren els borbònics partidaris de Felipe V, s’ha col·locat una petita placa de ceràmica que commemora els fets. Sistemàticament, és atacada, pintada, trencada i vilipendiada. Es veu que hi ha persones per a les quals els anys no passen. I encara pensen que han guanyat per sempre. Juguen amb l’avantatge que dóna la destrucció de la documentació. Una de les coses que es veu que es van preocupar de cremar a consciència els assaltants van ser els arxius. Els de les esglésies els dels notaris i escrivans i tots els què van trobar. Com sempre, la informació i la cultura són els enemics a batre, quan es tracta d’imposar un govern absolutista.

A la guerra de Successió, els valencians vam perdre els nostres furs. Bascos i navarresos van reforçar els seus a canvi de recolzar el Borbó. Encara ara, els valencians som els pitjor finançats de tot l’estat. Paguem, ofrenem glòries i, fins ara, hem callat. Ja vorem quan dura.

Avui s’ha celebrat la marxa una altra vegada.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *