El torpede.

Estem vivint els darrers dies d’una campanya electoral surrealista. Mentre uns candidats, justament aquells que es preveu que obtindran millors resultats, estan empresonats, a l’exili o se’ls prohibeix parlar del seu programa, la resta, aquells que quedaran més malament, s’exhibeixen per totes bandes, fent promeses buides, vessant odi i rancúnia contra tots i tothom mentre acusen als altres d’incitar a l’odi i de dividir. Per aconseguir els seus propòsits, aquests candidats fallits disposen de tots els recursos d’un estat fallit. Des de la premsa fins l’exèrcit. Un exèrcit que fa maniobres intimidatòries i que a més a mes, fa tres-cents anys que no guanya cap guerra contra cap potència estrangera. I el poder judicial, i el rei i el senat. Tots a la vegada, envesteixen sense mirar on. I han creat on òrgan especial, la Junta Electoral, que voreja la psicodèlia. Prohibeix el groc. El color groc, vull dir. Ho fan perquè amb aquest color els catalans reclamen l’alliberament dels presos polítics. El que no fan, però, és alliberar-los.

I de sobte, en mig d’aquesta batalla intensa, l’estat ha rebut l’impacte d’un torpede. Un torpede que ha impactat sota la línia de flotació i que amenaça amb enfonsar un estat que ja està fallit en quasi totes les seues vessants. Després de fer un ridícul còsmic retirant la demanda d’extradició del President Puigdemont, després de totes les actuacions que demostren que no hi ha separació de poders, una vegada totes les velles glòries d’aquell PSOE han demanat mà de ferro contra l’independentisme (però no han dit res sobre els anys que han estat cobrant sense fer res en empreses com Abengoa, les elèctriques, Telefònica i altres), després de tot, els ha arribat un impacte terrible. Espanya no podrà anar al mundial de futbol del 2018. Tot ve perquè el president de la federació espanyola de futbol també es veu que és tot un personatge a l’alçada de la marcaespaña. I de sobte, la FIFA ha denunciat com a intolerable la intromissió del poder polític en les eleccions de la federació i els ha amenaçat amb no deixar-los anar. Fins i tot l’inefable Mariano, ha hagut d’eixir a apagar el foc. Diu que hi aniran i que el guanyaran i tot.

És el que passa quan bases totes les essències del teu país, de la teua nació que defenses contra totes altres al temps que dius que el nacionalisme és dolent, tot ho bases, dic, en el futbol. Al remat, Espanya no serà res més que un equip de futbol vestit de roig. Perquè si alguna part de l’equipatge és groc, el prohibiran.

Mentre, continuen boicotant tot allò que ve de Catalunya. I ara es veu que també de Bèlgica. I espera’t. Els catalans, però, el dijous votaran i, segurament, continuaran el seu camí cap a la república. La seua república. la República Catalana. Enrere quedarà l’únic país on l’esquerra defensa una monarquia imposada per un aliat del propi Adolf Hitler. De veritat. De la dreta ja no cal ni parlar-ne.

Són un país que exporta científics, que retalla en investigació i que ha sigut expulsat dels òrgans de govern de la IUPAQ (la ONU de la Química) per no pagar els 15000 € trimestrals que costa pertànyer. (Bangla Desh en forma part). Però si ara no els deixen anar al mundial de futbol, això serà la hecatombe. Al temps.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *