El perill dels premis.

Una de les poques maneres que hi ha de publicar alguna novel·la en Valencià (en Català, per entendre’ns) al País Valencià és guanyar algun premi literari. El problema rau en que ací hi ha molts escriptors. I guanyar només guanya un. De manera que el més freqüent és que no guanyes. De tant en tant, però, hi ha una excepció. I això és el que m’ha passat a mi, aquesta setmana. Fa dues setmanes vaig saber que havia perdut el premi de novel·la juvenil Ciutat de Torrent. Però la setmana passada em va cridar l’editor i em va dir que la meua novel·la els havia semblat de prou qualitat com per a publicar-la. I les coses van tant de pressa que sembla que estarà publicada abans que s’acabe l’any. De fet, avui mateix ja m’han arribat les galerades per tal de revisar-les.

Així que estic content i despagat a la vegada. Jo volia guanyar, que el guanyador (i el finalista també) cobren. Però al mateix temps estic feliç perquè una criatura meua podrà arribar a tots vostès. Serà la meua desena novel·la. Ves per on aconseguiré el que encara no ha aconseguit el Real Madrid. La desena. I serà, com tantes vegades, la història d’una dona. En aquest cas, d’una dona jove, bonica i bona estudiant. Judith Sorribes. La publicarà Tabarca Llibres. Tan bon punt tinga més novetats, us les faré arribar.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *