Des de la Plana

Avui, dia de santa Caterina i de protesta contra la violència que exerceixen els homes en contra de les dones, he llegit el Cant de Concòrdia del Poema a Basset a Alacant. Ho he fet al moll de Llevant. Resultava curiós parlar i escoltar parlar Valencià en Alacant. I també emocionant pensar que en aquell mateix lloc fou on s’acabà la guerra civil. Allà fou on els darrers republicans esperaren en va els vaixells que els havien de rescatar i que mai van arribar.

A l’acte, que ha conclòs la jornada matinal de la segona Plaça del llibre d’Alacant només hi hem participat quatre escriptors. Però hem recordat la violència contra les dones, el terrible bombardeig d’Alacant el 25 de maig del 38 o el paisatge esgarrifós després de la Batalla d’Almansa, mentre els supervivents pensaven en com refer-se d’una derrota que encara ens enterboleix el futur.

Val a dir també que la nostra participació s’ha hagut d’endarrerir perquè es veu que entre la organització i la AELC ha hagut alguna mena de malentès. Just abans ha hagut una xerrada amb Maria Antònia Oliver que s’ha allargat. Al final, hem hagut de fer via per evitar que, com ens ha explicat Joaquim Gonzàlez Caturla, “no es quedés ni el Consueta”. Però encara hem aconseguit un mínim públic. Lamentar, això sí, que les autoritats polítiques que sí que estaven a la xerrada amb l’escriptora mallorquina, no s’hagen esperat a la nostra intervenció; al capdavall, només hem ocupat uns vint minuts. Sembla que l’interès per la Cultura és més testimonial que altra cosa, a l’hora de la veritat. També pot ser que el restaurant el tingueren reservat a una hora molt concreta.

En qualsevol cas, molt orgullós d’haver recitat el Cant de Concòrdia a Alacant.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!