Sense Jamaica

Ara sembla que a Alemanya no hi haurà Jamaica. Aquest és el nom que es dóna allà, popularment, a la Grosse Koalition: Els verds (verd), els lliberals (groc) i els cristianodemòcrates de Merkel (negre). Els mateixos colors que té la bandera de Jamaica.

Es veu que el president dels Liberals ha anunciat que val més que ho hi haja acord que un mal acord. I el problema rau en què ara mateix, frau Merkel només té dues opcions: O governar en minoria o anar a noves eleccions. De fet, en té una tercera, però es veu que no la contemplen. Seria governar amb els nazis, que ja han aconseguit entrar al Parlament d’allà i ho han fet amb molta força.

El resultat era previsible, perquè ja fa anys que la senyora Merkel fa una política al dictat del què li demanen. Sense ideologia. Que es vol ser integrador? Doncs fem una política integradora. Que ens acusen d’omplir el país d’estrangers? Endurim la política d’immigració. Què ens demanen afavorir les multinacionals? Les afavorim. Que ens demanen que les controlem més i millor? Doncs ho fem. I així en tot.

El resultat final sempre és satisfactori. De fet, ella ha tornat a guanyar; però el problema rau en què va deixant cada vegada més i més gent decebuda i despenjada. I molts d’aquests, van essent recollits pels nazis que, com sempre, proposen solucions senzilles a problemes complexos. D’altra banda, els partits que entren en coalició amb ella, sistemàticament són els qui recullen la pitjor clatellada. I, al final, els dos que quedaven, els liberals i els verds es veu que s’ho han repensat.

Tal i com estan les coses, se m’acudeixen dues possibles eixides al problema.

La primera és que frau Merkel cedisca i insistisca en fer concessions noves als liberals (i segurament als verds) per tal de formar govern «in extremis». No crec que funcione perquè els uns i els altres ja han eixit força malparats d’experiències anteriors d’aquestes grans coalicions. L’altra és anar a noves eleccions. I ací, la por major. I si els nazis augmenten encara més el seu creixement? Perquè si d’alguna cosa podran acusar a la resta de partits i de polítics és de ser incapaços d’aclarir-se. «Nosaltres sí que us solucionaríem els vostres problemes». I, sense aclarir com ho farien, créixer encara més.

Mala peça al teler per Alemanya. Un pa´is que va absorbir la DDR sense cap problema (ni de bon tros tots els entrebancs que ara plantegen els mateixos alemanys per a resoldre el problema de Catalunya) i que, a canvi, han aconseguit recollir un dipòsit immens de vots nazis.

Si es té en compte que estem parlant de la primera economia europea, no sembla que la UE tinga massa problemes per a mantindre cap mena d’optimisme: El Regne Unit se’n va, Espanya es queda, Catalunya té motius més que sobrats per a pensar que els dirigents europeus no defensen aquells valors que diu la teoria que defensen i el nazisme torna a apropar-se al poder en Alemanya.

Tota la vida Catalunya esperant a ser un estat europeu, i quan hi arribarà, s’haurà desfet el club.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *