Des de la Plana

Josep Usó

16 d'octubre de 2017
0 comentaris

La roda.

La veritat és que costa molt escriure alguna cosa sobre com avança Catalunya cap a la seua independència sense que es quede endarrerida mentre l’escrius. Al mateix temps, però, es veu com també Espanya es va enfonsant cap a un pou del que encara ens volen fer creure que estem allunyats. I ara, avui 16 d’octubre del 2017, ja tornem a tindre, com a mínim, dos nous presos polítics. Per decisió de l’audiencia nacional, que és hereva de l’anterior tribunal de orden público. Justament quaranta anys després d’aquella llei d’amnistia que va permetre evitar jutjar als responsables de la dictadura franquista, tornem a tindre presos polítics. Sembla que quaranta anys és la mida que es dona espanya per a fer les seues voltes a la sínia que sembla que mai deixarà. Això sí. A cada volta, perden un bocí. Tal i com es diu a la Plana, a cada bugada, perden un llençol. El 1974, la “provincia” del Sahara español. De moment, toca cassolada. Sorollosa i estesa. Es veu que la majoria, pacífica però fermament decidida, ha decidit fer-se sorollosa per expressar el seu rebuig a una mesura del tot inadmissible.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!