Després del referèndum del diumenge, els esdeveniments van cada vegada més de pressa. El dimarts, la vaga general va ser tot un èxit. Entre altres coses, a més de paralitzar Catalunya d’una manera absolutament pacífica (malgrat les nombroses provocacions), van paralitzar el trànsit de camions d’Espanya cap a Europa. I el d’Europa cap a Espanya, també. Això es veu que són 9000 camions de gran tonatge en cada sentit de la marxa. I, malgrat les soflames de la premsa espanyola i dels governants, ahir dimecres la borsa va patir un daltabaix considerable. Tant que, avui dijous, el Banc de Sabadell ha decidit traslladar la seua seu social a Alacant. Els serveis centrals, no. Només aquest gest ha suposat una pujada espectacular de les accions del banc, avui. Però també la retirada de molts fons de les seues sucursals a Catalunya. Ja veurem què passa d’ací a uns dies.
Altrament, el dimarts va aparèixer el Rei Borbó a fer un discurs enfurismat, sense ni esmentar els quasi nou-cents ferits per la policia del seu país. D’anar a afer-se fotos als hospitals tampoc en va parlar. Just l’endemà, va eixir el president Puigdemont a oferir diàleg. Un diàleg que Espanya no pot acceptar perquè s’ha situat en un atzucac del que no podrà eixir. La diferència entre els dos discursos indica quina de les dues posicions és més sòlida. I el dilluns, el ple per a proclamar la Independència. Un ple que el TC (quines ganes) diu que ha prohibit! acceptant un recurs del PSC. Un PSC que ja no entén res de res i que confon el diàleg amb la submissió a un poder en declivi. Afortunadament, ha eixit el senyor Franco Rabell (Lluís) a proposar un ple alternatiu per a afavorir una concòrdia. Sembla que no hi toquen.
I, a poc a poc, a tots els mitjans de comunicació del món, les imatges de la barbàrie de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional el diumenge passat, van convivint amb les d’aquests mateixos agents abandonant els hotels on estaven allotjats. Els acompanya la banda sonora del veïnat cridant-los “fora, fora” o “assassins” al temps que ells es queixen del tracte que reben per part d’una població que hauria d’agrair-los que els hagueren estomacat de valent només per voler votar. També, d’una manera més transversal, les cassolades continuen amenitzant les nits a Catalunya. Fins i tot es va canviar l’hora de la del dimarts per posar soroll de fons al discurs del Borbó irat. Dels antidirturbis de conducta disruptiva, alguns se’n van a Sant Boi i altres, directament fora de Catalunya. Poca broma.
Tothom està, estem, impacient. Resten pocs dies per al dilluns. I demà, el major Trapero, els dos Jordis i més càrrecs, hi han d’anar a declarar per sedició. A Madrid. Sembla que no acaben d’entendre que el Poble Català ja no pensa com a espanyol. Han canviat de pensament. Ara pensen com a ciutadans de la República Catalana. I aquest fet sembla absolutament irreversible.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!