Des de la Plana

Josep Usó

28 de setembre de 2017
0 comentaris

El goleró.

Ja fa molt temps que sembla clar que allò que està passant a Catalunya és una revolució. Pacífica, dels somriures, però revolució. Tothom hi està implicat. No és un afer dels estudiants. Ni dels jubilats. Ni dels petits empresaris. Ni tampoc dels mitjans o els grans empresaris. Ni dels funcionaris, dels treballadors millor o pitjor pagats. Ni tampoc dels intel·lectuals, dels polítics ni dels castellanoparlants. No és de cap d’aquests grups socials ni de qualsevol altre. És de tots. Per això és tan poderós.

Molt sovint, s’ha comparat la voluntat de la gent amb un tsunami, que s’empassa tot allò que es troba al seu pas. I de fet, en els darrers anys, moltes persones, físiques o jurídiques, han provat a aturar-lo. Sense excepció, la «onada» se’ls ha endut per davant i els ha deixat fora de joc. Així, hi ha hagut polítics, com per exemple Duran i Lleida o Ramon Espadaler, partits polítics, com Unió Democràtica, que han desaparegut literalment del mapa. D’altres, amb una aparença molt més sòlida, han sigut minimitzats d’una manera brutal. El propi PSC o el PP, per esmentar-ne dos.

La força de la gent és tanta que, fins i tot quan l’Estat Espanyol ha enviat totes les forces policials que ha pogut, s’han vist impotents per a emprendre qualsevol mena d’acció que els pogués permetre aconseguir cap finalitat. No han aconseguit provocar cap incident violent. S’han trobat al davant una enorme quantitat de gent que els ha barrat el pas sense haver de fer res més que plantar-se al seu davant, ferms i somrients.

A hores d’ara, doncs, ja sembla clar que la revolució catalana la fa la gent. I que un poble ferm, alegre, decidit i combatiu, és impossible d’aturar.

L’altre dia, a un dels seus editorials, Vicent Partal parlava del bot del vot. I recordava un episodi que ell havia viscut a una rambla. Va veure com, en molt poc temps, baixava un «bot» d’aigua que arrossegava tot el què trobava al seu davant. Jo vaig esmentar, en un comentari que al País Valencià, com a mínim a la Plana, d’això en diem «goleró».

De vegades, una imatge és més poderosa que moltes paraules. Per això he buscat aquest video. És d’una riuada del riu Cervol, poc abans d’arribar a Vinaròs. En aquest cas, ha plogut en el curs alt del riu i l’aigua arriba de sobte, sense que ni tan sols haja caigut una gota, al lloc on s’enregistra l’escena.

Evidentment, qualsevol que es pose al davant, l’únic que aconseguirà és que la riuada l’arrossegue.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!