Darrer dilluns de setembre.

Avui dilluns, continua l’activitat. Sense treva. El cap de setmana ens ha deixat imatges impagables. El vaixell de Piolín (tweety, per aquells que n’entenen d’idiomes del més enllà), continua atracat al port de Barcelona. I un grup de “patriotes” ha volgut anar a dur-los menjar. El problema és que no han pogut accedir-hi perquè la normativa ho impedeix. És molt raonable. Accedir a un port amb provisions sense un control sanitari podria suposar un risc per a la salut pública. També, les autoritats (algunes autoritats, imagine), van decidir cobrir les imatges de Piolín, i també les del Coiote i les de l’ànec Lucas, amb lones de color fosc. Una imatge impactant. I avui, després d’una campanya intensa  a les xarxes socials, es veu que han retirat les lones i els dibuixos animats tornen a veure la llum. De passada, els policies que tindrien la sort de tindre habitacles amb vistes a l’exterior, hauran pogut veure alguna cosa més que el revés d’una lona.

Les manifestacions festives, la gent al carrer, continuen. Com també ho fan les actuacions de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional. Ara anem a veure uns quants ajuntaments per a demanar les actes de suport a l1-O, ara amenacem amb aquesta o aquella pena de l’infern a aquest o a aquell.

I els de Podemos, van i s’aparten del soroll i se’n van a Saragossa a discutir a veure què poden dir que sone bé. I va i els envolten els feixistes i els toca tancar-se i esperar. Perquè diu el responsable de seguretat que no hi ha policia per a garantir-los la seguretat física. Per si no estigués prou clar, la Presidenta de la CA d’Aragó, que es veu que també hi era, ix a veure què passa i rep un colp d’ampolla al pit. Afortunadament, ha dit que no li han fet massa mal. Físic. A la seua imatge com a autoritat de qualsevol mena l’han demolida. I avui, es convoca un acte de solidaritat amb Catalunya al teatre Micalet de València, s’hi reben amenaces d’España 2000 (el “partit polític” pel qual es va presentar a les eleccions municipals l’assassí de Guillem Agulló) i diu el jutjat de guàrdia que no hi pot fer res.

I les hores passant, com si res. I Artur Mas haurà de dipositar més de cinc milions d’euros no sé quin dia, i els directors d’institut, els particulars, els funcionaris, les iaies i aquells que duguen una samarreta que a la força pública no li semble bé, rebran totes les penes de l’infern. Com el cap dels mossos, que no s’ha posat sota les ordres d’un coronel de la guàrdia civil, membre del PP, germà d’un magistrat del PP, fill d’un militant i candidat de Fuerza Nueva i home d’uns principis patriòtics de pedra picada.

Això per no parlar del conseller Forn, de la resta del Govern i del president Puigdemont. Que diu el fiscal Maza (tots tindrem massa, deia ma mare, que en pau descanse) que fins i tot pot anar a la presó.

De base jurídica, legal, ètica o de cap mena per a les actuacions que van fent, no en parlen. Davant d’una situació d’emergència en la qual la principal mamella per continuar xuclant els de sempre sembla que se’n va, tot s’hi val. I continuen tractant de fer por. No han entès, perquè no han llegit l’Estellés, que ha arribat un dia en el què ja no podíem més. I per això ho podem tot. No saben que els catalans ja han deixat de pensar com si foren espanyols. I això no té remei. Una vegada t’ho mires des de fora, tot plegat fa més riure que altra cosa. És clar que la idea sembla ser impressionar; però amb tantes demostracions de poca eficàcia, l’efecte no és ben bé aquest.

Per acabar-ho d’adobar, avui el major Trapero (quin home!), va i deixa plantat al coronel López de los Cobos (quin cognom!) i li envia el seu número tres. I a més a més, es permet demanar-li que convoque la Comissió de Coordinació Policial de Catalunya. D’això se’n diu control del territori i de les funcions.

Més enllà de tot, però, el nivell d’alerta antiterrorista continua estant en un nivell 4 sobre 5, a Espanya. I fa molt mal efecte que l’extrema dreta es manifeste amb impunitat a Saragossa o a València sense que ningú moga un dit per evitar-ho. Aquest fet resulta especialment lamentable just l’endemà que l’extrema dreta haja tornat al parlament alemany, d’on era absent des del règim del terror de Hitler. Des de l’esperit alegre, ferm i combatiu del poble català, espere i desitge que no passe, ni ací ni enlloc, res irreparable. I que després es vulga justificar la no actuació, preventiva o de reacció, amb l’argument que una gran part de les forces disponibles estan a Catalunya, encalçant paperetes de vot, urnes i actes d’ajuntaments.

I una altra nota còmica, per acabar. Esteban González Pons, que ara fa d’eurodiputat però que és un membre insigne del PP de València i proper a moltes de les seues trames, compara l’1-O amb el 23F. Segurament no va desencaminat, tot i que s’equivoca lleugerament de data i de bàndol.

I les hores passen, implacables.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *