A Ondara.

Aquest cap de setmana passat, s’ha celebrat a Ondara el Festacarrer. I una part dels actes ha consistit en un aplec de dolçainers i tabalers. I també de muixerangues. N’hi han actuat de tot el País Valencià. Des del grup Les Goles d’Almassora, fins la muixeranga d’Alacant. El poble, que no és massa gran, estava atapeït del tot. Mercat d’artesania, de lutiers, actuacions, xerrades, converses, intercanvi d’experiències, jocs per a xiquets, presentacions de nous discs, de llibres, cercavila i carreres de galls. I també, reunió dels assistents per a dinar o per a sopar el dissabte al pavelló multifuncional del poble. Al bell mig del poble. Imagineu-vos, a un poble que no arriba als set mil habitants, disposar d’un pavelló a poques passes de l’Ajuntament, o s’hi poden encabir fins a nou-centes persones per a sopar. Tot un luxe.

I després, per començar a arrodonir la nit, l’actuació de Pep Botifarra. I ja, per acabar, dos grups més. Joves, amb ganes i ofici.

I tot, tot, en Valencià. Sense cap problema. Amb l’orgull de saber que ens hem desemperesit i ens hem posat altra vegada a la feina. A la feina feixuga però agraïda de tornar a posar la nostra Llengua, els nostres costums, la nostra música, tradicions i manera de fer i de viure, al lloc que es mereixen. A moltes de les cares que s’hi veien, s’hi traspuava l’orgull de ser valencià. Allò que els qui ens van desgovernar en els anys de plom es pensaven que ja havien aconseguit fer desaparèixer ha tornat.

De veritat. Una passada.

I, per acabar d’arrodonir el cap de setmana, el diumenge, de tornada cap a casa, una visita al Palau Ducal de Gandia. El Palau dels Borja, la família valenciana més important i poderosa de tota la història. De vegades, a vergonya comprovar com un viatja fins molt lluny per a veure palaus i castells quan, tan a prop de casa, en tenim de, com a mínim, tan fantàstics com aquells. O pot ser més i tot.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *