Com passa el temps. Ara fa vint anys vaig escriure una història que va acabar esdevenint la meua primera novel·la. Es nota molt que és la primera. Finalment, li vaig posar per títol La catifa maleïda. I la va publicar el meu amic Rafa Arnal, que tenia i encara té una llibreria i una editorial al seu poble, a Tavernes Blanques. La llibreria 9 d’octubre i l’editorial Eixam.
El cas és que aquella història anava d’una misteriosa catifa que tenia la propietat de volar i de fer-ho a voluntat. Això sí. Només a voluntat d’un xiquet que és un dels protagonistes. I allà apareixien també uns quants personatges molt interessats en enxampar la catifa en qüestió. Des de fabricants d’armes fins a representats de tota mena de potències de tot el món. I, com no, apareixien també alguns guàrdies civils que anaven a la recerca de la catifa. I era difícil, de trobar.
Ara, amb tot el que està passant, me n’he recordat. Veure els guàrdies civils desconcertats mentre busquen, ací i allà, unes paperetes fugisseres, m’ha recordat aquells guàrdies civils de ficció que empaitaven alguna cosa tan inversemblant com una catifa voladora tripulada per un xiquet de cinc anys.
Per si us interessa, segur que encara es podrà trobar. Us deixe l’enllaç ama L’Eixam llibres.
http://www.eixamedicions.com/index.php?module=coleccio&id=13
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!