Des de la Plana

Josep Usó

17 de juny de 2017
0 comentaris

I ara, un congrés.

Aquest cap de setmana, el PSOE celebra un congrés. Per esbrinar per on caldrà tirar d’ara endavant. I, de sobte, s’han adonat que hi ha un problema gros, en el seu estat. Una part molt important, de fet la que més contribueix econòmicament al seu sosteniment, se’n va. Farà un referèndum d’ací a 105 dies i es constituirà en república.

Però ells proposen una reforma de la constitució que resoldrà l’encaix de Catalunya, etc, etc. Com sempre, dels problemes de veritat no en diuen res. Bé perquè no els coneixen, bé perquè els coneixen massa bé. No diran, perquè no poden, que el finançament dels Països Catalans és insuportable, ni que ho és per tal que la resta puga viure com si d’un país del primer món es tractés. Ni diran res del fet que el seu partit estiga ple de velles patums que encara ara, es permeten suggerir que se suspenga l’autogovern de Catalunya, com fa el senyor Guerra. Un individu que va haver de dimitir per ser culpable d’endollar tota la seua rècua de germans en llocs ben pagats per als quals no tenien la mínima qualificació. O que era vicepresident del govern quan es va començar l’AVE Madrid Sevilla (el seu poble) que ni ha aconseguit ni aconseguirà rendibilitat. Ni econòmica ni social. I que té personatges tan il·lustres com el propi Felipe González sota el govern del qual es van formar els GAL (sense que ell en sabés res, que d’ignorància en tenen un bon doll, quan els convé). Per no parlar de Narcís Serra, l’home que toca el piano i va enfonsar la Caixa de Catalunya. O del Manel Bustos que fou alcalde de Sabadell i que ha acabat com ha acabat. Parlar de Rubalcaba, Susana Díaz, o de tants altres, només seria un rosari molt avorrit, però del que no hi ha dubte, és que és un partit que té tant o més per retenyir que els altres als quals pretén donar lliçons.

El mateix pertit que ara, a Catalunya, presideix Iceta, un “renovador” que du més de trenta anys a la executiva. Això significa, entre altres coses, que du més de trenta anys cobrant sense treballar en res més que “per al partit”.

I aquests, diu que reformaran la constitución i no sé quantes coses més. I que ho faran ara. De moment, la única cosa certa que han fet, ha sigut recolzar al govern de Rajoy. Fent-lo president primer i no fent-lo fora la setmana passada. Per si els serveix d’alguna cosa, el darrer tren va eixir de l’estació de Madrid el dia de la darrera visita del president Puigdemont, el sots-president Junqueras i el conseller d’afers exteriors, Romeva. La propera parada és el proper 1 d’octubre, diumenge. De manera que, si els ve de gust plantejar-se si seria interessant, o oportú, decisiu, convenient o adequat iniciar un procés per a canviar una constitució, estan en el seu dret. El que no poden pretendre és que aquest siga l’únic plat del menú. Si no tenen res millor per a oferir, i veient el personal sembla que no oferiran res millor, continuaran davallant cap a la marginalitat, a Espanya. A Catalunya ja ho són. I sembla que ni d’això, se n’han adonat.

Si desmuntar els mites del independentisme és el seu gran objectiu, considerant que tot el desastre de l’ensenyament a l’estat espanyol va començar justament amb ells, amb aquell nefast ministre d’educació que fou JM Maravall, se’ls podria dir que els seus objectius són de ACI. En l’argot educacional, “adaptació curricular individualitzada”. Sol significar que, a un alumne analfabet, se li van facilitant les coses fins que aconsegueix el mateix títol que aquell que treballa i s’esforça.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!