Avui falten 207 dies per al 30 de setembre. Que és el dia en el qual s’acaba el plaç que es va donar el govern de Catalunya per arribar al referèndum que avalarà la independència del Principat. I avui és, també, una data important. perquè la Mesa del Parlament ha aprovat, com estava previst, l’inici de la tramitació de la modificació del reglament per tal que es puga aprovar una llei en lectura única. És una dada important, perquè significa que, malgrat tots els entrebancs de tota mena que des de l’Altiplà es van interposant, el full de ruta es va complint sense dubtes i sense pauses.
Això mateix que ara s’aplicarà al Parlament ja es fa al parlament espanyol. I cada vegada que hi ha alguna cosa que el govern d’allà vol aprovar de seguida, s’aplica i en paus. Però ara, quan això s’aprove, el que es podrà fer és aprovar la llei de Transitorietat en un sol dia. En dues hores, segons el titular de El País, que ja s’ha escandalitzat pel fet que a un parlament s’aplique la democràcia. I si els partidaris de la Mesa voten una proposta i el resultat és 4 a 3, s’aprove el que han defensat els quatre. No cal dir quan això es vote en el Parlament i la proposta que ara ha guanyat per 4 a 3, guanye per 72 a 63 (com a mínim) i quede definitivament aprovada. Aleshores se suposa que s’inflamaran.
Fins i tot ells mateixos, en un rar exercici de lucidesa, han avançat que, amb aquesta reforma, quan s’aprove la llei de Transitorietat, el govern (per al País només n’hi ha un de govern. El de l’Altiplà) la recorrerà immediatament. Però això deixarà el problema català en un punt de no retorn de “final imprevisible”.
En realitat, quan s’aprove la llei de Transitorietat, s’haurà canviat la legislació espanyola per una pròpia de catalana. I s’estarà dins de la nova legalitat. De fet, aquell dia s’haurà dut a terme la declaració d’independència. Evidentment, l’estat espanyol no ho acceptarà i recorrerà tot el que li semble oportú. Però si el govern de Catalunya aconsegueix controlar el territori i que tot continue rutllant exactament igual que el dia abans, ja ho hi podran fer res.
El que passa és que el Parlament té una majoria absoluta independentista. I aixo, democràticament, és imbatible. I, de moment, l’únic que semblen capaços d’oferir des de l’altra banda són insults, amenaces o judicis. Si tot acaba com sembla que ha d’acabar, pot ser hagen de canviar d’estratègia molt de pressa. perquè, per a bé o per a mal, les exportacions espanyoles continuen eixint per carretera (el ferrocarril és anecdòtic) a través del Principat. Al capdavll, no tenen més remei que ser veïns. I sempre cal estar a bé amb el veïnat. En cas d’urgència són els primers que arriben per ajudar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!