A l’Àlvaro Falomir.

IMG-20160429-WA0004Avui he estat parlant d’una novel·la meua, La senda llarga, amb els alumnes de l’institut Àlvaro Falomir d’Almassora. I m’ho he passat més bé que no m’esperava. I mira que estava disposat a gaudir. Doncs m’he quedat curt. D’entrada, he de reconèixer que el departament de Valencià en particular i tot el professorat en general fan una feinada molt grossa per a preparar la Primavera Literària. Per a que us en féu una idea, fins i tot publiquen una revista per a l’ocasió: Badallet. I allà, els alumnes han escrit un munt d’opinions sobre La senda llarga.

IMG-20160429-WA0007IMG_9327D’altra banda, la xerrada ha segut al pati, al bell mig d’una gran extensió de gespa, amb tot d’alumnes asseguts al terra al meu davant. I és que aquest institut es va construir a la dècada dels seixanta, quan tots els pobles apostaven fort per l’educació del seu jovent. I això també es nota. I els alumnes no només m’han escoltat tota la estona que jo he estat parlant. A més a més, quan he acabat s’han esperat per fer-me tota mena de preguntes. Sobre tot allò que els ha vingut bé. N’hi havia de preparades i d’altres es notava que estaven improvisades. El diàleg, que sempre és el més enriquidor d’aquestes trobades, ha estat fantàstic. Jo n’he aprés molt. I he comprovat que el jovent només necessita algú que l’empenyi per tal de llençar-se a conquerir el coneixement, les oportunitats i el món si es deixa. Per molt que alguns en malparlen, la joventut és sempre el futur. I em resulta fantàstic comprovar com ells ho qüestionen tot. Des del final de la història fins al principi. Sense fer remossos. Com ha de ser.

IMG-20160429-WA0005-3Després de molta estona, quan ja ens ha paregut a tots que ja estava bé, han fet una cua enorme per tal que els dediqués el llibre. I molts han aprofitat per a fer-me el darrer comentari. No us imagineu el goig que fa anar xerrant un instant amb cadascun d’uns alumnes que, mentre esperaven el torn, cadascú parlava la seua pròpia llengua. La de la mare. Però que, a més a més, parlen un valencià impecable. I castellà, i anglès i alguna altra.

S’ha de fer esment que aquesta Primavera Literària ja ha arribat a la dinovena edició. I sempre s’ha fet aquest acte a l’aire lliure. Avui estava núvol, però ni per un sol instant ha amenaçat ploure. Ja m’està bé, que si jo hagués segut el primer en atreure la pluja, no m’haurien tornat a dir res mai més.

Finalment, però no menys important, a “l’institut d’Almassora” m’he retrobat amb companys i amics que feia anys que no veia. Com ja era hora, uns quants hem anat a compartir un dinar molt agradable i substanciós. Tot un luxe.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *