Des de la Plana

Ja em puc empassar les meves paraules d’uns dies enrere. Aquest matí he pogut comprovar que era cert el que estava passant. S’han constituït els ajuntaments de tot el País. Des del nord fins al sud. I he vist els somriures dibuixats a la cara dels nous governants i la ganyota de fàstic, ràbia i menyspreu en la de molts dels qui se n’anaven.

I he sabut que aquesta vegada serà la bona. Perquè tots hem passat un parell de setmanes molt nerviosos. Perquè eren molts anys, esperant. Massa. I també perquè tots esperàvem que els acords arribaren més de pressa. Però a la fi tenim acord. I no hi ha res que em faça pensar, ara mateix, que no estem en el bon camí. Aquest cap de setmana està sent molt intens. Estan passant moltes coses. Tantes que, fins i tot l’oratge ha decidit que calia contribuir i ha descarregat un gran xàfec damunt del meu poble. I, com sempre que això passa, hi ha hagut carrers inundats. Però aquesta vegada, les imatges que recordaré d’aquest dissabte no seran ni d’aigua ni de pluja.

Recordaré la cara de Rita Barberà, que ni ha tingut la dignitat de recollir la seva acta de regidora de la València que ha maltractat al llarg d’un quart de segle. I la de Joan Ribó alçant la vara d’alcalde. Una vara que jo em pensava que la pròpia Rita hauria trencat com una canya per a tirar al foc, abans que haver-la de donar a un successor de Compromís. Però no. Aquest matí, s’ha consumat el primer acte oficial de la caiguda del règim que ens ha ofegat tants i tants anys. Perquè els pactes que s’ha hagut de fer després de les eleccions del 24 de maig han fet passar a la oposició al PP gairebé a tot arreu. Des de Vinaròs fins a Elx. Des de València a Alacant. De Castelló a Dènia, a Xàtiva a Benicarló. I a tot arreu es perceben dues sensacions. D’una banda, la il·lusió del poble i dels qui entren nous, malgrat que tots sabem el que es trobaran. Factures impagades, deutes i projectes impossibles i més que encara no sabem.

Però d’altra banda, podem tindre la certesa de la feina ben feta. Perquè encara no s’havien ni tan sols constituït els ajuntaments, quan ja tenim al davant les línies mestres del que pensa fer el nou govern de la Generalitat Valenciana. Ho han redactat abans de decidir qui estarà a cada càrrec. I ho han publicat per tal que tothom ho conega. I sona bé, la veritat. Cal rescatar les persones, aconseguir que cap valencià passe gana, ni perda sa casa i es quede al carrer. I també que els dependents siguen atesos com es mereixen. I cal recuperar una bona Sanitat pública i una bona Educació pública. I cal, i cal i cal… I per fi, allà al final de tot, acaba aquest mínim programa del que s’ha d’escometre des d’avui mateix, diu que “tal i com està reflectit a l’Estatut d’Autonomia, cal també aconseguir una Agència Tributària pròpia”.

De seguida que ha aparegut aquest document, la nova oposició ha començat a exercir. I des de l’ABC fins a C’s ja han començat a malparlar del nou Govern Valencià. I amb arguments tan sòlids com:

Al nou programa de govern del tripartit no s’esmenta ni una sola vegada la paraula “Espanya”.

El nou programa de govern no s’ha traduït a l’espanyol ni tan sols per a facilitar-lo als mitjans de comunicació. I a més a més, es parla de la Comunitat Valenciana com a País Valencià.

No em negareu que els arguments no són de pes. De sobte s’adonen que els valencians vivim al País Valencià, que parlem Valencià (que ells es veu que tampoc) i que els nostres problemes sabem que són nostres i no d’Espanya.

Una Espanya que, per cert, que té un Tribunal Constitucional que s’ha adonat ara, al mes de juny, mig any després de feta, que els preparatius per a la consulta que no ho era ni s’havia de fer però fou un èxit i va tindre fins i tot observadors internacionals, era inconstitucional. Disculpeu-me, però això no es mereix ni un comentari.

Però la major satisfacció me l’ha donada la Vicepresidenta de l’encara Govern Espanyol (caduquen al novembre, en només cinc mesos mal comptats) declarant que recorreran tot allò que faça el nou Govern Valencià que siga inconstitucional. Com, per exemple, allò de l’Agència Tributària. Abans que el nou Govern estiga ni tan sols constituït!

Mentre, les imputacions per robatori de tota mena es succeeixen. Després de saber que despús demà ingressarà a la presó Rafael Blasco, hem sabut que la seva esposa, Consuelo Ciscar, també haurà de donar explicacions respecte a les despeses escandaloses de l’IVAM, que l’ex alcalde de Castelló, Alfonso Bataller, també sembla estar implicat en la trama Púnica.

Davant d’això, que la germana del Rei haja estat desposseïda del títol de duquessa de Palma pel seu germà quasi sembla menor. Quasi com que el Madrid acabe la temporada sense títols. Al capdavall, quan un vaixell s’enfonsa, el seu mascaró de proa també ho fa. Com el pont de comandament i tota la resta.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!