Des de la Plana
Josep Usó
Per fi, al límit del temps reglamentari i quasi sense angle de tir, sembla que la pilota ha acabat entrant a la porteria. avui, després que tota la jornada d’ahir hi hagués un ball de declaracions, pactes, trencaments, reconciliacions, desmentiments i afirmacions categòriques i transcendents, ha començat a eixir el sol.
Des d’avui, Francesc Colomer presidirà les Corts Valencianes, tenint com a Vicepresident a Enric Morera. Dues setmanes després de les eleccions, sembla que s’ha reconduït una situació que només tenia dues eixides. O l’acord, o el desastre. I, sabent això des del principi, em sembla que s’ha allargat massa el temps de les tensions. Al cap i a la fi, del que es tracta és de canviar la manera de fer, la situació, la moral, l’autoestima de la població. De començar a redreçar una economia enfonsada i de fer-ho tot en clau valenciana. Per primera vegada des que Franco va morir, ara el País Valencià es pot començar a considerar com un territori amb uns interessos i uns problemes propis, més enllà del trist paper de ser moneda de canvi dels interessos d’uns partits aliens amb interessos només a Madrid (al Madrid centralista que només pensa en ell mateix; possiblement, a aquell Madrid en el qual pensava Pablo Iglesias quan va començar a parlar de “casta”).
Benvinguts, partits que representeu el canvi de veritat. Ara us ha arribat l’hora. L’hora d’arremangar-vos i començar una feina dura i difícil. Ningú us ho posarà fàcil. I més d’un dels qui són culpables, us acusaran del que no heu fet. Però penseu que amb la veritat es pot anar a tots els llocs. No us feu enrere i acabareu aconseguint el que més d’un pensava que mai arribaria. Que els País Valencià i els valencians ens sentim satisfets de nosaltres mateixos. Ara; ja vos dic que per sanejar tot el que hi ha de podrit, haureu de tallar molt. Però això de la corrupció és com la gangrena. O tallem el membre malalt o es mor el pacient. No hi ha més solució.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Déu n’hi dó quin patiment; que el camí serà costerut ja se sap però que els problemes comencen abans de posar-se en camí…
Cal posar-se en situació. A València no hi haurà un govern nacionalista, el PSPV no ho és i Podem no ho sembla; però cal fixar-se en allò aconseguit que ja és molt. I ara cal pensar en les dificultats que vindran: encara no s’ha començat i ja formar govern i ajuntaments ha semblat un camí d’espines!, doncs això és un tats, la resta no serà més fàcil. Ànim.
Gràcies pel seu encoratjament. Ara mateix, després de les dues setmanes de Dragó Khan que hem passat, només tindre a Mónica Oltra de Portanveu ja és un gran consol. De tota manera, el cap de setmana encara no ha ni començat. El dilluns ja veurem fins on hem arribat. Però anem bé.