Des de la Plana

Josep Usó

8 de juny de 2015
2 comentaris

L’espectacle continua.

imagesEstem en la darrera setmana de negociacions i sembla que l’objectiu final de tot plegat és fer riure als valencians. Ara, després de dues setmanes que semblen més perdudes que altra cosa. Els valencians continuem sense saber qui farà què d’ací a deu dies. El candidat Ximo Puig ha passat de “no descartar res” a “he de ser jo el President de la Generalitat”. D’ací a “ja tenim uns punts clars de govern per posar-nos de seguida a la feina”. Més endavant, a temptar a Ciudadanos i aconseguir que Ciudadanos li done carabasses per recolzar a Joan Ribó per l’Ajuntament de València. I ara, dues setmanes després d’haver “guanyat”, ja té el que segurament volia:

La única possibilitat real de ser ell, el President de la Generalitat. Ciudadanos li ofereix la Presidència (amb l’abstenció del PP) a canvi de quedar-se amb l’alcaldia de València. La jugada perfecta. Ximo Puig, el gran progressista del mateix partit que va tallar per primera vegada el senyal de TV3; que va acceptar la senyera de València com ensenya per a tot el País; que encara no té clar si el valencià i el català són o no la mateixa llengua i que acceptà el nom de Comunitat Valenciana per al País. Ell, com a president d’aquest partit, podria presidir la Generalitat amb un suport de 36 diputats de 99. Això sí. Amb el beneplàcit dels 31 del PP. Això sí que seria una presidència forta, de progrés, social, amb recolzament de debò i amb el suport de tots els valencians. Uns valencians que veuríem com el PP aconsegueix quedar-se al sec. Mentre, ell amb només un terç dels diputats com a suport, tractaria de fer-se càrrec d’una situació d’emergència nacional i de fer front a tot un reguitzell de casos de corrupció i saqueig de tota mena i mida. Amb la ferotge oposició d’un PP que s’hauria quedat, a la vegada, com a jutge i part.

D’altra banda, Compromís continua tensant la corda.

I nosaltres, els valencians, continuem patint el mateix desgovern que patíem fa un mes, sis, un any, cinc o deu. Perquè sembla que és més important decidir qui s’asseu a una determinada cadira que afrontar la feina.

I el que és més divertit. Ara, després de la oferta de Ciudadanos, sembla que és aquest partit qui els marca el ritme. Per cert, un partit que una vegada passades les eleccions es presenta com el que és. Molt de dretes, catalanòfob, amb tics autoritaris i amb dirigents poc edificants, com la mateixa Carolina Punset,

Tot això té una lectura positiva, per al poble.

Desgraciadament per a ells, les maniobres poc hàbils es poden veure gairebé en temps real. Les podem veure tots. I al novembre hi haurà novament eleccions. Si el candidat Ximo Puig encara no s’ha adonat que qualsevol pacte amb Ciudadanos serà letal per a ell i per al seu partit a curt, mitjà i llarg termini, és que té molt poques llums.

Tan Compromís com el PSOE, no tenen cap més remei que entendre’s o desaparèixer. Així de senzill. Ja hauríen d’haver copsat que els valencians, molts anys anestesiats, hem despertat i hem tornat a la feina. I ara, tal i com estan les coses, no estem per orgues i per a jugar a cadiretes.

Pot ser ho teniu clar i només voleu donar emoció. O fer destapar els desitjos reals dels altres. Però la sensació que doneu, disculpeu-me, no és aquesta.

Aquells mètodes d’abans, ara mateix ja no serveixen. Ara, tot va molt més ràpid. I la nostra paciència s’esgotarà aquesta setmana. Mireu que us dic. El dijous, s’acabarà. Ja us ho fareu. Perquè, mentre vosaltres feu com que feu, els altres estan prenent-vos les decisions. O us creieu que no es signaran contractes, aquests dies? I després direu allò de “és que, quan varem arribar…”. I no. És que sou massa lents. Sembla que no sou prou ràpids, per aquesta mena de curses.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!