Bufar en caldo gelat.

1426242874_144265_1426242953_noticia_normalQue “bufa en caldo gelat” es diu a la Plana d’algú que malda per aparentar allò que no és de cap de les maneres o de donar molt valor a alguna cosa que no en té gaire. S’usa molt per aquelles persones o famílies que han anat al menys però que fan esforços desesperats per simular que encara naden en l’abundància.

Aclarit això, és molt interessant la reacció de la premsa espanyola a la publicació de l’enquesta feta pel CEO (segons la primera de TVE, el CIS catalán). Segons aquesta enquesta, el NO a la independència, guanyaria al SÍ a la independència. Per molt poc, però. A més, de seguida s’aclareix que els polítics més ben valorats són aquells que defensen la independència, que la majoria té clar que amb la independència als catalans els aniria millor… i que, a més a més, la enquesta s’ha fet a partir de 2000 entrevistes anònimes. Res més que una enquesta.

Però immediatament, diaris com el País s’afanyen a penjar titulars com a mínim espectaculars. Per exemple: “El rechazo a la independencia se afianza en Cataluña”. Les televisions, ja s’afanyaven a donar per mort el procés, totes alhora i amb gran entusiasme. De passada, van afegint, com la pròpia vicepresidenta del Govern Espanyol, que es va imposant el seny dels catalans moderats.

Si es comparen els resultats que es publiquen en diferents mitjans, es veu que en realitat, els resultats són quasi d’un empat tècnic i que les enquestes es van fer un mes després del 9N. És a dir, quan tothom estava sorprès que no s’hagués proclamat ja la independència.

D’altra banda, es veu en la pròpia enquesta que, si d’escons es parla, Convergència baixa, Esquerra puja i la CUP puja molt. Entre els tres fan una majoria parlamentària prou ampla. Però això per als mitjans espanyols deixaria un Parlament ingovernable. Tal qual.

La gràcia de tot plegat és que el procés avança a tal velocitat que les dades del desembre passat ja han quedat molt enrere. Ara, allò ja està obsolet.

Tant és així, que Esquerra i Convergència ja han pactat un full de ruta, ho han fet públic i han convidat altres forces independentistes a sumar-s’hi. O a col·laborar, perquè caldrà adaptar-lo una mica al gust de tothom.

D’altra banda, es veu que a Catalunya, Podemos i C’s competeixen, segons l’enquesta, pel tercer i quart lloc. D’això, als mitjans espanyols no se’n parla gaire. Perquè significa que els dos partits orgànics (el PSOE i el PP) lluitarien a partir del cinqué lloc. O directament de la no representació, afegesc jo. Per què no?

El que em sembla és que amb aquests escarafalls es pretén tapar la previsió que els mateixos diaris estan fent de cara a les municipals imminents i que anuncien que C’s i Podemos quedaran davant d’un PP i un PSOE que no acaben de caure del tot. I clar, per a una mentalitat espanyola d’aquelles que es permeten opinar als seus “mitjans” això seria del tot ingovernable. Cal recordar que és matemàticament impossible (equilibri de Nash) posar d’acord total a quatre interlocutors diferents amb interessos propis diferents dels dels altres.

Així que molts dels qui duen anys i panys vivint de nosaltres (ells en diuen professionals de la política), veient com una onada de fred siberià s’abat al seu damunt amb data fixa, el 24 de maig, han decidit fer com que això els passa als altres. I, malgrat que ja fa un fred que pela i que tenen el tassó de brou a temperatura ambient, bufen desesperadament i criden tan fort com poden que crema, que crema molt.

A nosaltres només ens queda ignorar-los, que prou feina tenim amb la nostra. D’aquestes flamerades d’unionisme i amor a himnes, Pàtries i maneres de fer, no cal fer cap cas. Si es mira amb una mica de serenitat, si es pensa a poc a poc el que diuen de nosaltres, es podria arribar a pensar que els catalans som molt burros, però molt.

Perquè renunciaríem a la independència, al fet de poder ser un país normal a canvi de res. I tot això, mentre ells ens dediquen amanyagaments de la mida del que dedicà aquell dirigent del PP andalús, que no vol que a Andalucia puga manar algú que es diu Albert. I parla d’Albert Rivera, que segurament és més de dretes i més espanyol de sentiment que ell! O el PP, que es refereix sempre a C’s com “Ciutatanh”, per a deixar clar que són catalans.

O el de la inefable Alícia Sánchez Camacho, dient que la independència ni en cent mil anys. Què sabrà ella què són, cent mil anys. O el Monedero, que diu que això de la independència és un somni.

O de numerets com el del Consulat Espanyol a Brussel·les, que mostren ben clarament la estima que ens tenen. Que després resulta que entre les competències de l’esmentat consulat ni tan sols està la d’obrir el sobre.

I, per a continuar fent amics, el país del qual segons ells hem decidit tornar a formar part i ofertar-li noves glòries, encara no ha reconegut el Kossovë, malgrat les exigències del Parlament Europeu, s’ha negat a extraditar presumptes criminals a Argentina on els reclama la Justícia vista la inactivitat d’ací, ha de acotar el cap quan el Reino de España apareix com un país sense una separació clara de poders i tantes com vulgueu dir-ne. No m’extenc, que es fa molt llarg, això.

Per acabar, una d’enquestes. Mireu. La revista Catalunya Lliure en publica una altra, però d’aquesta no en llegireu res ni a l’ABC, ni al País, ni la veureu per les televisions que s’emeten des de Madrid. Segur que no.

Així que tranquils. Keep calm. They are blowing in a cold clear soup.

Deixeu-los estar, que prou tenen amb el que tenen, com deia una veïna meva de quan jo era xiquet.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *