Ja fa temps que el discurs d’alguns partits que s’anomenen d’esquerra em sorprén. Per exemple: els socialistes. Al llarg de molts anys, s’han dedicat a glossar les bondats intrínseques del capitalisme però (i aci estava la gràcia) amb un toc de moderació per evitar els abusos. I d’això, en van arribar a dir socialdemocràcia. Van encunyar una paraula i tot. Però arribà el 1991 i s’enfonsà la URSS. Aleshores, l’altre sistema que hi havia (el comunisme, que estava clar que era un desastre però que era un altre sistema diferent del capitalisme) va desaparèixer. En aquell mateix moment, els qui defensaven aquelles idees van ser escombrats. Però no s’han adonat fins ara. Quan les expectatives del PSOE són semblants a les que ara mateix s’han confirmat per al PASOK.
Al nostre país, teniem també una altra “esquerra”. EU, o ICV, per exemple. Pel camí, després de recòrrer el desert que els suposà la desaparició del comunisme com a opcció a qualsevol país amb una mínima importància, han anat arribant a un discurs que no té gaire sentit. D’una banda, reclamen polítiques d’esquerra, però a l’hora de la veritat, quan tenen ocasió, no les duen a terme. En realitat, tenen un discurs buit. I ara, amb aquest discurs buit de contingut real, han de competir amb els demagogs que els ha enviat la dreta més dreta (la que vol canviar-ho tot per tal que no canvie res). I ells, de seguida s’han apuntat a atacar aquells que sí que volen canviar coses.
Ara mateix, a Catalunya, una variació de la situació actual, seria assolir la independència. La resta, és un minúscul pedaç que no canviarà res de res. I voler-se comparar amb Syriza, senzillament em fa somriure. Si fins ara han segut incapaços de decidir si volen un estat nou o ja els va bé el que tenen, és perquè no han entés res de res. El que hauríen de fer, possiblement, és fer-se a un costat i deixar d’entorpir el procés del veritable canvi. Al capdavall, molts dels quadres d’aquesta pretesa esquerra, viuen anys i panys del seu càrrec. Fora d’això, no tenen ofici ni benefici. I aquesta és la seva por. Haver de treballar per a menjar com fan els altres.
Però vull acabar amb una reflexió final. Soc optimista perquè veig que la gent s’informa curosament i cada vegada millor. Aquests discursos buits i contradictoris amb els quals molts polítics en perill d’acabar a l’atur ens bombardegen quasi cada dia, cada vegada els escolta menys gent. Estan plens de frases i paraules rimbombants però que, tal i com ells les usen i les practiquen quan tenen ocasió no diuen res. Són de pega.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!