Des de la Plana

Josep Usó

1 de febrer de 2015
0 comentaris

Diu el mort al degollat:

Ara, el President Mas donarà davant del Parlament explicacions sobre el presumpte cas de corrupció que afecta a Oleguer Pujol i, de passada, també se li’n demanaran sobre el seu possible coneixement dels compters de l’ex-President  Jordi Pujol. I em sombla molt bé. De fet, em sembla un fet molt significatiu que haja segut el propi President qui haja demanat comparèixer davant del Parlament per donar les explicacions que estime oportunes. I crec que haurà de ser convincent en les seves explicacions.
Aquesta, però, no es la qüestió de la qual volia parlar ara.

De fet, el que em sembla més important és el fet que, de la existència de compters ocults a Andorra, a Lichstenstein i ves a saber on de Jordi Pujol, se’n sap a través de les filtracions que provenen dels serveis d’informació de l’Estat Espanyol. Com de tantes altres. Com del fet que la única magistrada del Tribunal Suprem venia d’Andorra amb 9500€ (que ni tan sols era delicte ni falta ni res) i que la van obligar a dimitir. A més, sembla que la informació referent als compters de Jordi Pujol ha estat manipulada, o falsificada, o ves a saber. Al menys prou com per a que l’Estat Andorrà haja decidit no autoritzar donar cap informació al voltant d’aquests compters.

El que jo vull ressaltar ara és el fet que des de l’Estat Central es van llençant, sense parar, acusacions de corrupció sobre persones o personatges que ells intueixen que poden ser clau per a torpedinar la Independència de Catalunya.

I això es fa des d’un Estat corrupte fins al moll de l’os. Per exemple: es tracta d’un Estat que té un govern que, al complet, està raonablement clar que rebia sobres amb diner negre, proporcionat per les empreses que han menat tot el país a la ruïna més absoluta, sense que haja passat res. Ningú ha dimitit. Ni ha donat cap explicació, tampoc. El país on el tresorer del partit del govern ha estat empresonat per tindre compers opacs en paradisos fiscals amb més de 40000000 €. I no ha passat res. On se l’ha deixat en llibertat a canvi d’una fiança de 200000 € (el 5% del mínim que ha amagat). I no ha passat res. El país que té unes despeses militars inassumibles que retallen els ajuts als més necessitats. I no passa res. El país on es perdonen els deutes als empresaris amics quan se’ls enxampa amb compters en paradisos fiscals (doctrina Botín, 2000000000€) i no passa res. El país on la germana del rei està imputada per multitud de delictes econòmics, juntament amb altres membres de la família real i no passa res. El país que té més de 5000000 d’aturats i on hi ha més d’un milió de llars on ningú treballa i no passa res. El país on els mateixos personatges (el senyor Rato, pose per cas, però n’hi ha de tots els paritts i sindicats amb seu a Madrid) fan de ministre o de president de banc fallit, enfonsen el país, enfonsen el banc, s’autoassignen sous multimilionaris, disposen de targetes de crèdit sense aparent sostre i sense despesa per a ells i no passa res. I quan se’ls enxampa, tenen la barra de dir que no sabíen per a què era aquesta targeta.

Vull dir amb tot això, que Espanya, l’Estat Espanyol, és un estat amb massa corrupció com per a donar lliçons a ningú sobre honradesa. A ningú i a cap nivell. De manera que ja està bé de donar per bo tot el que ve d’allà. Com a mínim, el que prové de l’estòmac d’aquell poder, deuria passar una mínima quarentena. Per sanitat, per dignitat i per prudència.

En qualsevol cas, del que ve d’allà, seguint la seva màxima del “i tu més”, seria respondre’ls amb aquella dita valenciana:

Diu el mort al degollat: qui t’ha fet eixe forat?

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!