Estic perplex. Les notícies que m’arriben em semblen tan sorprenents, de tant de calat i tan poc d’acord amb les conseqüències que estan tenint, al menys de moment, que no ho entenc. Però anem a pams.
1.- Comença el primer judici del cas Mercuri. L’ex-alcalde de Sabadell, acompanyat per un germà que encara és regidor (no serà nepotisme, això?) i un ex-diputat del PSC, van a declarar sobre la contractació a dit d’una assessora a l’ajuntament de Montcada i Reixac. L’ex-alcalde, senyor Bustos, mostra sorpresa perquè calga un concurs públic per contractar un càrrec de confiança. I més endavant diu que ell només va comentar i va opinar. Alguna cosa de l’estil, “algú necessita una persona com la Carmina Llumà, ara que ha quedat lliure?”. Quin nivell! I quines penques.
2.- El jutge Fernando Andreu decideix processar els ex-directius de Caja Madrid i Bankia pel cas de les targetes negres. Amb molt bon criteri, es demana com és que si allò era una part de les retribucions que els pertocaven, n’hi ha consellers que no les van fer servir, o com és que mai van esgotar el saldo, o per què el remanent d’aquest saldo restava en poder de l’entitat.
Però recordem que ja fa temps que es van fer públics els llistats de les despeses. I resulten molt entenedores aquelles de més de 3000 € en només una entrada del senyor Rato a una licoreria. (!!!).
3.- El líder de Podemos Jesús Montero, afirma que ni la família Botín, ni el Banco de Santander, no són casta. Per tant, ell considera que una família a la qual se li descobreixen dipòsits sense declarar de 2000 milions d’euros. Que cap institució oficial, ni Hisenda nin ningú reclama res d’aquests diners. I que la anomenada “doctrina Botín”, estableix que si la institució oficial estafada no reclama no hi ha delicte.
Supose jo que el senyor Montero deu pensar que Hisenda no va reclamar aquests diners que són de tots es espanyols perquè consideraria que don Emilio Botín (ja traspassat) era un gran emprendedor i que els voldria per alguna causa emprenedora. En cap cas, perquè els partits que ell anomena “la casta” degueren res al banc del senyor Botín.
De qualsevol manera, el banc de Santander, com qualsevol altre, s’ha afartat de aconseguir habitatges a través de desnonaments. I això també deu ser emprenedor. Per això ells no són casta.
Doncs el que us he dit. Perplex. Estic perplex. Tot això es diu, es publica, la gent ens assabentem i encara no passa res. Dic jo que a un país normal, la gent ja estariem revoltats, davant de totes aquestes notícies.
De manera que l’únic que se m’acut és que la gent estem agafant forces per respondre a tota l’allau de poca vergonya i corrupció en la qual estem immersos tal i com es mereix.
De moment, i per anar escalfant motors, aquest cap de setmana, els primàries de Compromís al País Valencià. Més de quaranta mil inscrits. Ja us ho contaré la setmana que ve.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!