Des de la Plana

Els valencians estem d’enhorabona. O de pega, segons es mire. Avui la policia ha començat a escorcollar el Palau de les Arts de València. I fins i tot ha detingut a la seva Intendent, Helga Schmidt i a una altra persona. Han desallotjat els treballadors de l’àrea d’administració, per a poder realitzar l’escorcoll en les millors condicions.

Fa uns dies, la Generalitat, ja va admetre “algunes irregularitats” en el Palau, però també van afirmar que “eren coses del passat” i que no anaven a tindre massa importància. Entre aquestes irregularitats que ara es veu que s’investiguen està el fet que la tal intendent, que va ser anomenada per Eduardo Zaplana el 2005 i a qui Camps va deixar el camp lliure, va muntar una empresa per a embutxacar-se entre un 10 i un 30 per cent de cada patrocini del Palau. Que es diu prompte. I ningú, a la Generalitat, es veu que s’ha adonat de res fins ara. Deu anys, du aquesta senyora ací. I amb un sou que ja es poden imaginar que no serà de mileurista.

Deia jo que estem de sort perquè sembla que cada dia que passa es destapa una nova fossa de corrupció, al País Valencià. Sembla que es vol fer net. Però dic jo que estem també de pega perquè entre unes coses i altres, els dies, els mesos i els anys van passant, els corruptes, lladres, malfactors i delinqüents de tota mena van sent desenmascarats, però quasi cap acaba amb els seus ossos a la presó. Amb tot el que han robat, que s’han arribat a embutxacar els diners per als necessitats del tercer món (Cotino), els balafiaments de Terra Mítica (des de Zaplana endavant), la Ciudad de la Luz (des de Zaplana en avant), el cas Gürtel (el govern de Camps quasi en ple), el cas Brugal, el cas Noos, l’escàndol de la Fórmula 1, l’escàndol dels 650 milions per a fer escoles, l’escandol de l’accident del metro o el balafiament i assassinat de RTVV, només per esmentar-ne uns quants… i cap dels responsables de tots aquests espolis o robatoris ha acabat tancat a la presó. Només, i després de més de tretze anys d’instrucció, que també es diu prompte, el senyor Fabra (Carlos) ha acabat a la presó d’Aranjuez, allà per Madrid. Es veu que no confia en les prop de casa. De la resta, encara res. La instrucció dels seus delictes va molt a poc a poc. I, segurament, si acaben entrant, ja trobaran algun govern amic que els proposarà per a un indult. O, com el tresorer del PP, senyor Bárcenas, podrà eixir amb una fiança. En el seu cas, de 200000 €. Que em sembla curiós. Té uns comptes que no pot justificar de, pel que es diu, quaranta milions, i se li demana una fiança de 200000. Dit en altres paraules. Un 0,5% del defraudat. És com si t’enxampen furtant mil euros (els quaranta milions) i et deixen eixir sota fiança de cinc euros. És exactament això.

Però som optimistes, els valencians. Per això pensem que ara, que els del partit Popular comencen a fer una propaganda de bar per explicar-nos què bé que ho han fet i ho faran, i també que no s’han sabut explicar prou bé, el que volen dir és que, efectivament, encara no han explicat on tenen els milions i milions que ens han furtat a nosaltres, els valencians. Ni els dels sobres que es quedaven els mateixos que ara presumeixen de fer baixar… l’atur! Disculpeu-me, però tot plegat em sembla una operació de maquillatge. S’escarben quatre raconets per no alçar la catifa sencera; no siga que l’olor ens tire de tos a tots.

Del Palau poca cosa a dir. Diuen que la feina artística continua amb normalitat. S’assatja Don Pasquale, de Donizetti (una òpera bufa).

Només un prec. Que arribe prompte el maig i que els poguem enviar al carrer dels ajuntaments i de la Generalitat Valenciana. Ja els ha arribat l’hora dels adéus.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!