Després de la intervenció del líder de Podemos a Barcelona, tothom ens hem afanyat a dir-hi la nostra. Però aquest personatge, com la “formació” que lidera, no és novedós. Promet canviar-ho tot, però no diu com farà res de res. De fet, si us fixeu, tan sols té alguna idea clara. Els catalans han de continuar dins d’Espanya. de la resta, poca cosa. Canviarà, llevarà, acabarà amb la casta, tots els qui no estan d’acord amb ell son casta… El seu discurs, de fet, ha canviat molt, d’un any ençà. I, a hores d’ara, no és res més que una formació que no té cap poder polític real. Ha crescut com un bolet. I ho ha fet, fixeu-vos bé, gràcies al recolzament mediàtic dels mitjans de comunicació tradicionals. Que tots estan en mans dels grans oligarques. Que, al capdavall, son els qui mantenen la casta.
La gran diferència consisiteix en que aquest senyor té estudis. Molt al contrari que molts dels integrans actuals de la casta, que son simples aduladors dels seus líders amb escassa o nul·la formació.
L’home sap parlar i sap idiomes, però no diu res concret. I més encara. El que avui afirma que és blanc, demà ja no ho és tant, i d’ací a dues setmanes ot ser negre del tot. Recordeu quan estava d’acord amb el referèndum? Doncs ara ja no. I és significatiu que s’enfronte al President Mas i a la CUP. Només els pot provocar perquè no té cap argument per oposar-los. Cap ni un. Si ho fa, perdrà el recolzament de la casta Mediàtica.
I us deia jo que no és un fenòmen nou. Un personatge molt similar aparegué ara fa més de cent anys. I si seguiu la seva biografia, reconeixereu moltes de les etapes que ja ha recorregut el nostre peculiar tertulià posat a polític carismàtic. I no parle de Felipe González, que ara arrossega les seves misèries i mentides per allà on pot. No. El personatge és Alejandro Lerroux, que si alguna cosa va fer, fou anar contra Catalunya i els catalans. A més de posar la mà dins la caixa, actitud històricament repetida pels membres de la casta.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!