Lliure mercat, ens diuen.

1418377651_882372_1418377701_noticia_normalQuan algú gosa protestar, el primer del que se l’acusa és de voler mantenir privilegis. Més endavant, si insisteix, se li fa una llei a mida.

Per la diada de Santa Llúcia, que és la patrona dels oculistes, ens hem assabentat que el proper 1 de gener caducarà la prórroga dels lloguers “antics”. I aquest fet, afectarà a molts comerços minoristes de tot l’Estado Español. Uns dos-cents mil, diuen les notícies. I el motiu és ben senzill. Els propietaris dels locals volen més diners. De la mateixa manera que les administracions espanyoles també volen més diners. Fer res de profit no sembla que sàpiguen, ni per ajudar als qui fan alguna cosa, o la venen o la pretenen transportar. Però demanar més diners, sí. És molt més fàcil, ja es veu.

I ara, tendes dels centres de totes les ciutats de la Península es veuran tancades o substituïdes per altres comerços que sí que poden pagar lloguers astronòmics.

El resultat final serà que el centre de qualsevol ciutat serà exactament igual que el de una altra. Quin al·licient tindrà anar a Madrid, o a València, o a Granada o a Barcelona si al seu centre comercial estan els mateixos grans magatzems que hi ha a qualsevol altre lloc? Per a què anar a veure les mateixes tendes, tipus marques d’Inditex o de Mango, o de H&M o de… que un es pot trobar ja a la mateixa ciutat o a Mila, Estambul o París? O el mateix menjar ràpid (menjar fem, que en dèiem abans) que podem trobar a qualsevol polígon industrial o comercial dels afores de qualsevol ciutat.

Evidentment, cap. Aleshores, quan tothom vaja vestit igual, amb la mateixa roba que es cus al tercer món i que es negocia en les grans borses, temples del capitalisme, tant serà anar nom no anar-hi. Com no tindrà cap gràcia anar a tastar una ració de fast food que ni tan sols es serveix en un plat. Mentre, els qui manen segueixen admirant, com a grans models, individus que tenen com a gran mèrit acumular enormes fortunes sense fer res més que especular. Comprar i vendre línies en un programa d’ordinador. I ho compren tot; des de la Sanitat pública, passant per l’educació dels joves fins les pensions dels jubilats. Amb l’excusa de l’eficiència en mans privades. Un mite com qualsevol altre. Com ara els mercats de futurs. És evident l’engany d’aquesta mena de negocis. Si fóra tan fàcil predir els preus de qualsevol cosa en un futur, ho seria també predir les periòdiques i inevitables crisis del capitalisme. I d’això, es mostre completament incapaços. Sempre és així.

Ara; això sí. Quan s’equivoquen, ells no paguen. Aleshores reparteixen les pèrdues de la seva avarícia i estupidesa entre la gent. Si es pretén que la economia funcione més o menys com un casino, aleshores ens trobarem plomats. Perquè la banca sempre guanya.

I aquells que ofereixen qualsevol cosa, siga el que siga, que només es pot trobar allà on es fa, o molt prop d’allà, molesten a aquestes grans cadenes que son tan poderoses que posen i treuen governants allà on els convé. Però això no els converteix en originals. Una hamburguesa greixosa que s’ha d’anunciar com a “de pura carn” mai es podrà comparar amb una peça que es pot comprar a la carnisseria de la cantonada o al restaurant de tota la vida. Una camisa feta a mida, mai serà igual que una cosida per mans esgotades i pèssimament pagades a milers de quilòmetres. El que està calr és que aquests poderosos, ho son prou com per tòrcer les lleis al seu favor.

I si protestem, ens diran allò del lliure mercat. Lliure, però només per a ells. La resta, la immensa majoria, cada vegada més pobres.

De manera que ja ho sabeu. El 2015, per anar a comprar qualsevol cosa, ja no us cal anar a cap lloc. Podeu anar directament al centre comercial (mall, en anglés americà que és més curt), que hi trobareu el mateix. O, si no, directament ho podreu comprar a la xarxa. De què treballarà tota la gent que aquest procés enviarà a l’atur, o què podrà comprar d’ara endavant, als poderosos sembla que no els preocupa. Al capdavall, les seues fortunes les tenen en accions, o en bons o en coses semblants. Com deia aquell savi, són tan pobres que només tenen diners.

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *