Avui, a les 12h i 19 minuts, ha fet un any del tancament de la senyal de Canal9. Fou un fet que vam viure molta gent en directe. Molts, feia anys que no veiem la “nostra” televisió, però aquell dia la vam estar veient fins al darrer instant. Amb tot l’esperpent de Paco Telefunken, que va acabar essent un dels herois del dia, amb els periodistes i els càmeres barrejats amb tot de policies nacionals pels passadissos dels estudis, la representant de l’associació de victimes i familiars de l’accident del metro del 2005 entrevistada després d’haver hagut d’entrar per la finestra… unes hores èpiques.
En aquest any, el President Fabra no ha pogut eixir de casa per anar enlloc on no s’haja trobat amb ex-treballadors de RTVV que li han dit a la cara unes quantes veritats. On la gent, els valencians, l’hagen escridassat. Perquè en aquest any ha demostrat que era i és un vulgar mentider. No la va tancar per no tancar escoles. Ni per mantindre els hospitals. La va tancar per seguir les indicacions de la FAES, que presideix aquell subjecte que fou President de l’Estat Espanyol i que ara s’ha afaitat aquell bigoti que duia que semblava pintat, com el Grouxo Marx però sense gràcia.
Van tancar RTVV perquè no volen que els valencians tinguem cap mitjà de comunicació en català. Cap ni un. Ni que a les escoles s’ensenye en valencià. I ja de passada, també els molesta que s’ensenye. Prefereixen que “s’eduque”.
Però en aquest any, si una cosa s’ha vist és que han fracassat estrepitosament. Després d’un any sense, per exemple “l’Alqueria Blanca”, els valencians estem molt més mobilitzats que ho estàvem un ny enrere. Un any després, el nefast Cotino se n’ha hagut d’anar a casa, tot esperant que el vagen a recollir per anar a declarar com a imputat. A Fabra, Carlos, li resten poques hores per entrar a la presó. I el propi President Fabra veu que ni tan sols és segura la seva candidatura com a cap del PP per al mes de maig. En unes properes eleccions que ja tenen coll avall que perdran. I de molt. En cas que veieren alguna possibilitat, com la veien encara pocs mesos enrere, treurien allò de “proclamar càrrec al cap de la llista més votada”. Però ara ja ni això gosen dir. Perquè saben que tampoc seran ells, la llista més votada. Enlloc.
I avui, primer aniversari de l’assassinat amb premeditació i traïdoria de RTVV, ha hagut una concentració a València per reclamar una televisió pública, en valencià, de qualitat i al servei del poble. Això, només fa un any, era impensable.
Perdran i ho saben. No tenen n amagar-se i també ho saben. S’ha engegat el compte enrere, també al País Valencià.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!