Des de la Plana

Després del sotrac que ha suposat el fet que la Fiscalia Superior de Catalunya es negués dilluns a presentar cap querella en contra de cap representant polític català per les seues “actuacions presumptament delictives el 9N”, la Fiscalia General de l’Estat, va deixar la porta oberta a deixar-ho córrer. Però això va ser massa per al gran aparell ultranacionalista espanyol. Immediatament van començar les pressions. Probablement, l’exabrupte més exagerat ha segut el de Paco Marhuenda, director de la Razón. Un diari només apte per a gent amb el cor fort. Però també son interessants les declaracions segons les quals, “els fiscals de Catalunya estan contaminats per l’ambient nacionalista” del també inefable Carlos Floriano. El vicesecretari d’organització del PP (quin títol, per un càrrec com el seu). Un personatge que no ha tingut cap vergonya en afirmar públicament que tot l’assumpte dels comptes negres del PP no és res més que una “persecució política”. I aquestes només en son dues. N’hi per triar i remenar.

De manera que, finalment, la Fiscalia General del Estado ha reunit la Junta de Fiscals de Sala per tal de demanar el seu parer a promoure una querella en contra del President Mas, de la Consellera d’Educació, Irene Rigau i de la vicepresidenta Joana Ortega. Per usurpació de funcions, malversació, desobediència i prevaricació.

Per la seua banda, la Fiscalia Superior de Catalunya, ja tenia preparada aquesta querella per si el Fiscal General els la demanava. Perquè cal recordar que la Fiscalia és un cos jeràrquic, com un exèrcit. I si el General en cap dona una ordre i uns comandaments intermedis es neguen a acatar-la, això és el desastre total, per a l’exèrcit. igual com per la Fiscalia, en aquest cas.

Després d’una llarga reunió, el Fiscal General ordenarà que es presente aquesta querella.

I això és un altre error, i ja en van uns quants, del Poder Central. Ara n’esmentaré alguns només dels darrers:

Primer, perquè van dir que aquesta consulta no tenia cap importància.

Segon, perquè després d’això la van voler prohibir.

Tercer perquè no la van poder impedir. Es va poder fer la Consulta i va ser un èxit. Malgrat les amenaces de tota mena i la guerra bruta que van dur a terme per fer-la fracassar. Amb tot, fou un èxit aclaparador. Només cal veure que hi havia sis-cents mitjans de comunicació acreditats i que tots els mitjans espanyols van fer un programa de nit electoral. Tots!

Fins i tot s’han hagut d’empassar que els observadors internacionals han lloat la Consulta a bastament.

Quart perquè després d’haver deixat el prestigi del Tribunal Constitucional a l’alçada del betum, ara poden aconseguir el mateix amb la Fiscalia. i amb un Poder Judicial desacreditat, malament ho tindran per anomenar-se “Estat Democràtic” amb una mica de credibilitat.

Per això, quan ara ja tothom els recomana que deixen fer un referèndum vinculant, entestar-se en judicialitzar un procés que és merament polític i que tenen perdut d’antuvi, només pot tindre tres conseqüències:

1.- La credibilitat democràtica d’Espanya encara baixarà més. Els pocs que encara estan disposats a ajudar-los a mantindre l’actual situació, se’ls aniran girant d’esquena.

2.- Aconseguirà augmentar el prestigi internacional dels encausats en primer lloc; i de tots els sobiranistes de retruc.

3.- Continuarà augmentant el nombre d’indecisos que es decideixen per la independència com a única via de sortida del conflicte i de l’enfrontament a mort amb una Espanya massa rància com per a continuar amb ella.

Vista la nova situació, només em puc imaginar un escenari en el qual els polítics es posen d’acord en allò que és veritablement important i que el Procés continue endavant sense retard.

Per cert, em sembla molt afalagador que Ciutadans presente una moció al Parlament en contra de VilaWeb pel tractament del 9N. es veu que no tenen res millor que fer. però de tota manera, moltes gràcies. No sabia jo que era membre d’una comunitat tan important.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!