Des de la Plana
Josep Usó
Avui mateix la notícia es publica a El País. NO és primera pàgina perquè hi ha coses molt més importants: Que si la Vicepresidenta ha dit que no és segur que hi haja consulta, que si el València es col·loca segon a la lliga darrere del Madrid, que si, quina por! Podemos arravata el vot dels indignats a Ciudadanos i a UpyD, que si un tal Marjaliza era el “conseguidor” de la enèssima trama de corrupció…
Però allà amagada, l’he trobada. I m’ha deixat de pedra. “Ovejas sobre el asfalto de Madrid”.
El reportatge inclou fotografies. Fins a set. Però la que més m’ha impactat és la primera, la que han posat de portada. Resulta que en la XXI fiesta de la trashumancia, han fet desfilar dues mil ovelles pel Paseo de la Castellana, per a mantindre una tradició i uns drets. Perquè la Castellana és una Cañada Real.
A l’Edat Mitjana, els grans nobles castellans es dedicaven a la cria de la ovella merina (de llana molt preuada). I les ovelles migraven, a l’estiu cap a les terres altes i a l’hivern cap a les terres baixes. I, per anar i tornar, disposaven; perdó. Disposen ara mateix, de 400000 km de camí ramader. Aquests camins, les Cañadas Reales, eren prou amples com per permetre que els ramats pogueren pasturar. I en aquests camins, no es podia sembrar res. Perquè si algú plantava el que fóra i passaven les ovelles i s’ho menjaven, no es podia reclamar. Eren els privilegis dels grans ramaders. La noblesa castellana. El Consejo de la Mesta.
Aquesta mateixa noblesa, que permetia que hi hagués fam al seu país per tal que ells pogueren criar les seues ovelles, tampoc no filaven ni teixien la llana. L’exportaven a Flandes i d’allà importaven els “paños de Flandes”. De molt bona qualitat. El negoci es va acabar a partir del segle XVIII quan la seua cria es va estendre a França primer i després al Regne Unit. Aquests la van reexportar a les seues colònies i van acabar amb el negoci del Consejo de la Mesta.
Bé; el cas és que aquell mateix Consejo de la Mesta, que va impedir el desenvolupament de l’agricultura, va propiciar la fam i la misèria, també va impedir, i molt eficientment per cert, el desenvolupament de la indústria, encara manté prou privilegis com per fer circular les seues ovelles pel mig de la capital del “seu” reino. I ho qualifiquen, els seus diaris, com de “tradició”.
Un país modern, del primer món, amb més quilòmetres d’AVE per habitant que cap del món, amb unes pretensions de grandesa que fan somriure qualsevol persona mitjanament entenimentada, presumeix de mantindre privilegis medievals en ple segle XXI. I dels mateixos (de la mateixa nissaga) dels que ara son enxampats en una xarxa de corrupció rere l’altra. Els mateixos, per cert, que han convertit Castella en l’erm que és ara mateix. Imagineu si duen anys vivint a cos de rei sense fer res de profit.
Per cert. Que si us fixeu en la primera fotografia, veureu que el rètol de l’edifici diu “Metrópolis”. Si Fritz Lang visqués…
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A Paris i a altres ciutats de França també ho fan això d’un dia fer pastorar, pels seus carrers i plaçes, ovelles i cabres.
La gran diferència rau, pot ser, en que allà són menys messells que aqui.
Atentament