Perdó

250px-Presidente_Mariano_Rajoy_Brey_2012_-_La_Moncloa

Perdó. El senyor Presidente del Gobierno de España, ha demanat perdó. Ara vol que el perdonem. I diu que vol que el perdonem perquè s’ha descobert que alguns membres del seu partit polític, el Partido Popular, el de les dues gavines, eren uns lladres. Per això, l’home vol demanar perdó als espanyols i diu que no permetrà que això torne a passar. Com no podia ser de cap altra manera, a les poques hores, o dies, de la seua ridícula demanda, s’han detingut dos membres més de la tripulació del Buque Escuela de la Armada Española (el Juan Sebastian Elcano. Juan Salvador Gaviota és el protagonista d’una cançó), s’ha detingut un membre de la UCO de la Guàrdia Civil per avisar el corrupte (presumptament) Granados (del PP) que l’anaven a detindre, han continuat eixint més i més casos de corrupció a tot el país. I, per acabar-ho d’adobar, el Ministro de Defensa, Pedro Morenés, ex-venedor d’armament en actiu, anuncia que, malgrat la crisi, es modernitzaran les forces armades, gastant-se desenes de milers de milions (que no tenim) en un armament que no servirà per a res (com el que ja tenim i encara devem).

Perdó, diu que demana l’home. Com si això servís per a res. Perdó, ell, que du tres anys desgovernant. Ell, que de tot el que va prometre en el seu programa electoral no ha complert absolutament res.

Ell, que també cobrava diners en negre del seu tresorer (aquest sí que està tancat a la presó. És l’únic). Ell que defensava i defensa els membres d’un gabinet ineficaç, tòxic i farcit de corruptes.

Perdó, diu que demana; però no als milers de desnonats de sa casa, o als avis que han perdut els seus estalvis, o als que s’han suïcidat desesperats o als qui per a sobreviure han de remenar els contenidors de les escombreries. No;  a aquests, no. Ni als qui hem descobert que, a més de tota la resta de robatoris, els mafiosos que composaven la cúpula de CajaMadrid, quan ja ens havien fet gastar 27000 milions d’euros en rescatar-la (el més adequat hauria estat tancar-la i tancar a la presó, per estafa, malversació i associació mafiosa aquesta mateixa cúpula), disposaven d’una targeta de crèdit sense límit i sense haver de pagar res. Ja ho pagavem nosaltres.

Perdó, diu aquest subjecte que demana. Però no ho fa per burlar-se dels seus votants, tenint la barra d’oferir «rodes de premsa» a través d’una pantalla de televisió i sense admetre preguntes.

Ens demana perdó i diu que no ho farà més. Però no demana perdó per mantindre trenta anys el càrrec de Registrador de la Propietat de Santa Pola. Ni per privatitzar justament els Registres de la Propietat.

Ni tampoc en demana per continuar permetent que tots els «ex», ex-ministres, ex-diputats, ex-alcaldes, ex-consellers, ex-qualsevol cosa, acaben d’endollats en qualsevol empresa d’aquelles que cotitzen a l’IBEX 35 i que viuen d’uns serveis públics privatitzats justament quan ells manaven.

Es veu que vol que el perdonem. Es pensa que amb el perdó i el «propòsit d’esmena» (allò del no ho tornaré a fer) ja n’hi ha prou.

Perdó per permetre que en el seu país, en l’any 2014 encara hi haja 150000 morts soterrats en tombes anònimes des del 1939 quan acabà la guerra civil. I que s’haja oposat, ell i el seu partit, a qualsevol mena de reparació envers aquestes víctimes injustes.

Perdó, demana ell, que permet que una institució amb evident ànim de lucre, com l’Església Catòlica s’apropie de bens públics com ara la Mesquita de Córdoba entre molts i molts altres.

Ara demana perdó i ens diu que rectificarà, però continua permetent que en el seu país els assassins de Guillem Agulló es manifesten pel centre de València i insulten a les persones de bé que hi havia prop d’ells. Protegits per la policia que mana un subordinat del mateix subjecte que ens demana perdó.

I ens demana perdó el mateix que volia tindre un govern com el de Jaume Matas (un delinqüent), o que ens deia que Francisco Camps era una meravella (un altre delinqüent) o que Carlos Fabra era un gran polític (un altre delinqüent). I que permet que els indulten!

Ens demana perdó un individu que promet que crearà ni sap els llocs de treball i l’única cosa que ha fet ha segut augmentar l’atur i precaritzar els treballadors en actiu. O que manté un personatge sinistre al capdavall del Ministerio de Educación que ha fet una llei digna del segle XIX i que ha tancat o capolat la major part dels centres d’investigació de l’Estat Espanyol. I ell, el mateix subjecte que ens demana perdó, el manté al seu lloc, contra vents i tempestes.

Com a la inútil de la Ministra de Sanidad, que permet i fomenta el desmantellament del Sistema Públic sanitari i després, s’entesta en repatriar malalts d’Ébola a un país que ni tan sols té un hospital en condicions. Perquè els hospitals privats, què curiós, no n’accepten, d’aquests.

Aquest senyor, Mariano de nom, deu pensar que som molt i molt estúpids. Perquè el que ha de fer no és demanar perdó. O no només. Hauria de fer les següents coses:

1.- Després de demanar perdó, dimitir de tots els seus càrrecs. De tots i de cadascun.

2.- Posar-se, ell i els seus, a disposició de la Justícia renunciant, de bestreta, a qualsevol mena d’immunitat a la qual, ells mateixos en l’exercici dels seus càrrecs institucionals s’han atorgat o han permès que es mantingués.

3.- Tornar tot allò que s’ha espoliat (furtat) a tot l’estat mentre ell estava en el poder. Tant si n’era sabedor (i assumir-ne la culpa) com si no ho sabia (i assumir que el President del Govern no és un mer ninot que només té com a funció eixir per la televisió).

4.- Denunciar tots els fets delictius comesos per ell o pels seus dels quals tinga coneixement. I col·laborar amb la justícia per a l’esclariment de tots aquests delictes.

5.- Renunciar de per vida a qualsevol mena de càrrec públic de qualsevol mena, als seus bens terrenals (que es destinarien a pagar el monumental deute que, per la seua culpa té l’Estat Espanyol) i oferir-se a treballar per poder contribuir, amb els fruits del seu treball, també a minorar aquest mateix deute.

6.- En cas de no poder complir qualsevol de les anteriors condicions, dir-ho públicament i exposar-se a que el Poble del seu país decidisca, en referèndum, quin pot ser el seu càstig. I acatar la voluntat popular de la qual tan es vantava quan ho podia fer.

Mentre, tant és que ens demane perdó com que ens demane més diners o sacrificis. Té la mateixa credibilitat que un bitllet de tres euros. I ens ha demostrat la seua incapacitat com a governant des de fa molts i molts anys. Des d’abans de «los hilillos de plastilina».

Tot just fa una estona, l’home s’ha mostrat molt satisfet perquè el Consell d’Estat avala la impugnació de la Consulta. També ens demanarà perdó per aquesta incomprensible alegria?

Us demane perdó per un post tan llarg, però és que m’ha eixit així. D’una tirada.

 

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *