Avui és sant Dionís. El nou d’octubre. La festa nacional del País Valencià. Es celebra l’entrada a la ciutat de València del Rei Jaume I amb les tropes catalanoaragoneses. El problema que tenim ara mateix els valencians, és d’atur. I de manca d’infraestructures. I de manca de futur per als nostres joves. I que un de cada quatre xiquets valencians viu sota el llindar de la pobresa. I que encara que tenim un índex d’atur brutal, continuem essent contribuents nets a l’Estat Central. I que, a més a més, ens han suprimit tots els mitjans públics de comunicació en català. I que tenim el trist honor de ser la pàtria del cas Gürtel (entre molts altres). I que la alcaldessa d’Alacant, imputada dues vegades, encara no ha dimitit. Ni la de València, amb les seues bosses de Vuitton. Ni Alberto Fabra, ni Carlos Fabra ha entrat encara a la presó, ni…
Ara mateix, però, hi ha dos problemes que m’agradaria ressaltar. Només dos.
D’una banda, els atacs que el nostre propi govern, un govern que presideix un Alberto Fabra al qual ningú ha votat per ocupar el càrrec que ocupa, està duien contra el català a l’escola. És un atac tan sistemàtic i brutal que ahir, Escola Valenciana ho va denunciar davant del Parlament Europeu. Malgrat aquestos atacs, els mestres, els alumnes i cada vegada mes pares tracten de resistir. Al cap i a la fi, a moltes comarques del País Valencià, el valencià encara és la llengua majoritària. I, amb una miqueta de sort, ho continuarà sent.
I d’altra banda, em sobta la incomprensió amb que ens tracten moltes vegades els nostres veïns (o germans) del Principat. Sovint, massa sovint, es poden llegir comentaris del tipus “allò està perdut”, “ells voten el que voten i per això estan com estan”, “ja s’ho faran”, i així podria seguir.
Crec que, en general, aquests comentaris es fan des del més profund desconeixement. Penseu que ací hi ha molta gent que es mou, que ens movem. Que lluitem cada dia per parlar català, per estudiar en català, per denunciar els abusos o els atropellaments als quals estem tots exposats en qualsevol moment el sol fet de parlar valencià. Però és difícil que aquestes notícies us arriben. Ni al Principat ni enlloc. Ací, s’han tancat tots els mitjans de comunicació en català. I continuen tancats malgrat les nombroses manifestacions que es duen a terme cada dia. Però clar. No voldreu que n’informe Telecinco, per posar un exemple.
Al final, ens queda Vilaweb, la Veu del País Valencià i les xarxes socials. Que no és poca cosa, no us cregueu.
Ara, avui tindreu ocasió d’escoltar un altre discurs del immillorable Alberto Fabra volent parlar un valencià que ni entén ni li importa un rave. Estigueuu tranquils. Tampoc sap parlar castellà. I segur que, des de Catalunya alguns pensareu que tot es limita a aquest protocol buit. Sapigueu que no. Que avui, com demà i com cada dia, molts valencians fem el que podem per mantindre la llengua i el País dempeus. I ja veureu com ho aconseguirem. Som corretjosos, els valencians. Però de tant en tant, agraïm una miqueta de comprensió. Només una miqueta. Perquè ací som de fer les coses menudes. I de mica, en fem miqueta.
Bona diada de sant Dionís per a tothom.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!